Alessandro Pertini (Stella, Savona, Ligúria, 25 de setembre de 1896 - Roma, 24 de febrer de 1990), anomenat Sandro (?·pàg.), fou un polític, advocat i periodista italià, setè president de la República Italiana des de 1978 a 1985.
Va pertànyer des de la seva joventut al Partit Socialista Italià. Condemnat a cinc anys d'exili pel règim feixista de Benito Mussolini, al retornar a Itàlia va ocupar un paper fonamental en la Resistència italiana, en particular amb la seva crida a la vaga general del 25 d'abril de 1945 a Milà, en el marc d'una revolta generalitzada contra l'ocupació alemanya del nord d'Itàlia, quan el centre-sud ja havia estat alliberat per les forces aliades que avançaven cap al nord després del seu desembarcament a Sicília.
Va participar de manera decisiva en la Constitució de la República Italiana com referent inqüestionable dels socialistes, juntament amb altres destacats polítics de la resta de forces oposades al règim precedent (democristians, comunistes, republicans i membres del Partit d'Acció). Va ocupar durant la resta de la seva vida importants càrrecs institucionals, i fou elegit el 1968 President de la Cambra dels Diputats. Una amplíssima majoria del Parlament d'Itàlia el va escollir setè President de la República, des del 8 de juliol de 1978 fins al 3 de juliol de 1985. Va morir en el seu domicili romà el 24 de febrer de 1990.