Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 febrer 1745 Como (Imperi Habsburg) |
Mort | 5 març 1827 (82 anys) Como (Imperi Austríac) |
Sepultura | tomb of Alessandro Volta (en) |
Senador Regne napoleònic d'Itàlia | |
1809 – 1814 Nomenat per: Napoleó Bonaparte | |
Activitat | |
Camp de treball | Fisiologia |
Lloc de treball | Terranova |
Ocupació | físic, acadèmic, inventor, químic |
Ocupador | Universitat de Pavia |
Membre de | |
Orde religiós | Franciscans |
Altres | |
Títol | Comte (1810–) |
Cònjuge | Teresa Peregrini |
Fills | Zanino Volta |
Premis | |
Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827),[1] fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica;[2] va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament. Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta (/ˈvoʊltə[unsupported input]ˈvɒltə/, Italian: [alesˈsandro ˈvɔlta]; 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827) va ser un físic i químic italià que va ser un pioner de l'electricitat i l'energia a qui se li atribueix l'inventor de la bateria elèctrica i el descobridor del metà. Va inventar la pila voltaica el 1799. Va informar els resultats dels seus experiments el 1800[3] en una carta de dues parts al president de la Royal Society. Amb aquesta invenció, Volta va demostrar que l'electricitat es podia generar químicament i va desmentir la teoria predominant que l'electricitat era generada únicament pels éssers vius. L'invent de Volta, la pila voltaica, significà l'inici i desenvolupament de l'electroquímica.[4]
Volta també va atraure l'admiració de Napoleó Bonaparte pel seu invent, i va ser convidat a l’Institut de França per demostrar el seu invent als membres de l'institut. Volta va gaudir d'una certa proximitat amb l'emperador al llarg de la seva vida i li va concedir nombrosos honors. Volta va ocupar la càtedra de física experimental a la Universitat de Pavia durant gairebé 40 anys i va ser àmpliament idolatrat pels seus estudiants.
Malgrat el seu èxit professional, Volta va ser una persona inclinada per la vida domèstica i això va ser més evident en els seus últims anys. En aquesta època va tendir a viure aïllat de la vida pública i més pel bé de la seva família fins a la seva eventual mort el 1827 per una sèrie de malalties que van començar el 1823. Des del 1881 la unitat de mesura del potencial elèctric en el Sistema Internacional d'Unitats s'anomena volt en honor seu.[5]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades volt