Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Kellner Sándor László ![]() 16 setembre 1893 ![]() Túrkeve (Hongria) ![]() |
Mort | 23 gener 1956 ![]() Londres ![]() |
Causa de mort | infart de miocardi ![]() |
Sepultura | Crematori de Golders Green ![]() |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, productor, guionista, productor de cinema, realitzador ![]() |
Activitat | 1914 ![]() ![]() |
Família | |
Cònjuge | Alexandria Boycun (1953–) Merle Oberon (1939–1945) María Corda (1919–1930) ![]() |
Germans | Zoltan Korda Vincent Korda ![]() |
Parents | Michael Korda, fill del germà Chris Korda, besneboda ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Sir Alexander Korda (/ˈkɔrdə/; nascut Sándor László Kellner; hongarès: Korda Sándor; 16 de setembre de 1893 – 23 de gener de 1956)[1][2] va ser un director, productor i guionista de cinema britànic nascut hongarès, que va fundar els seus propis estudis de producció cinematogràfica i una companyia de distribució cinematogràfica.[3]
Nascut a Hongria, on va començar la seva carrera, va treballar breument a les indústries cinematogràfiques austríaca i alemanya durant l'era del cinema mut, abans de pasar-se a Hollywood de 1926 a 1930 durant el primer dels seus dos breus períodes allà (l'altre va ser durant la Segona Guerra Mundial). El canvi va provocar un divorci de la seva primera dona, l'actriu de cinema hongaresa María Corda, que no va poder fer la transició de les pel·lícules mudes a "talkies" a causa del seu fort accent hongarès.
A partir de 1930, Korda va estar actiu en la indústria cinematogràfica britànica, i aviat es va convertir en una de les seves figures principals. Va ser el fundador de London Films i, després de la guerra, el propietari de British Lion Films, una companyia de distribució de pel·lícules. Korda va produir molts clàssics destacats de la indústria cinematogràfica britànica, com ara La vida privada d'Enric VIII, Rembrandt, La vida futura, El lladre de Bagdad i El tercer home. El 1942, Korda es va convertir en el primer cineasta que va rebre el títol de cavaller.[4]