Back Alexander von Zemlinski Afrikaans ألكسندر فون زيميلنسكي Arabic الكسندر فون زيميلنسكى ARZ Alexander Zemlinsky Czech Alexander von Zemlinsky Danish Alexander von Zemlinsky German Αλεξάντερ φον Τσεμλίνσκυ Greek Alexander von Zemlinsky English Alexander von Zemlinsky Esperanto Alexander von Zemlinsky Spanish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1871  Viena (Àustria) | ||
| Mort | 15 març 1942 (70 anys) Larchmont (Nova York) | ||
| Sepultura | cementiri central de Viena | ||
| Director Teatre dels Estats | |||
| 1911 – 1927 | |||
| Director Wiener Staatsoper | |||
| 1906 – | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Judaisme i protestantisme | ||
| Formació | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts escèniques | ||
| Ocupació | director d'orquestra, professor, escriptor, compositor clàssic, compositor | ||
| Ocupador | Teatre Nacional de Praga Divadlo 5. května (en)  Nové německé divadlo (en) | ||
| Gènere | Òpera i simfonia | ||
| Professors | Anton Door, Robert Fuchs, Johann Nepomuk Fuchs i Anton Bruckner | ||
| Alumnes | Johanna Müller-Hermann i Alma Mahler | ||
| Nom de ploma | Al Roberts | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Louise Zemlinsky | ||
| Pare | Aron Adolf von Zemlinszky | ||
| Germans | Mathilde Zemlinsky | ||
| Cronologia | |||
| 1933-1945 | persecució dels jueus durant el nazisme
| ||
Signatura  | |||
     
 | |||
Alexander Zemlinsky o Von Zemlinsky (Viena, 14 d'octubre de 1871 – Larchmont, Nova York, 15 de març de 1942) va ser un compositor, director d'orquestra i professor austríac.
En els seus primers anys de composició, Zemlinsky va guanyar notorietat amb les seves obres de cambra que, tot i ser original i innovador, va rebre les crítiques severes de Brahms per la seva audàcia harmònica i la manca de cohesió tonal. Aquest fet va marcar un punt d'inflexió en la seva obra. La vida personal i professional de Zemlinsky també va quedar profundament marcada per la seva relació amb Arnold Schönberg. Tots dos es van fer amics i més tard Zemlinsky va exercir de mentor de Schönberg. El 1901, Schönberg es va casar amb Mathilde, la germana de Zemlinsky, solidificant encara més el vincle entre ells. Mentre tant, Zemlinsky va experimentar un enamorament no correspost amb Alma Schindler, alumna seva i futura esposa de Gustav Mahler. El dolor derivat del rebuig d'Alma, que a més el va ridiculitzar per la seva aparença física, es va reflectir de manera profunda en la seva música, amb obres com la Suite lírica i l'òpera Der Zwerg. Les seves composicions reflecteixen el seu turment com a resultat de l'impacte d'aquest rebuig en la seva vida personal.[1]
Zemlinsky va ensenyar orquestració a l'escola d'Eugenie Schwarzwald a partir de 1903, influenciant compositors com Berg, Webern i Korngold. El 1904, ell i Schönberg, amb el suport de Mahler, van fundar la Vereinigung Schaffender Tonkünstler per promoure la nova música a Viena. Zemlinsky no estava a favor de l'atonalisme i mantenia que els artistes havien de respectar els límits de la bellesa en la composició. La seva carrera com a director d'orquestra va ser notable, especialment pel seu treball amb Mahler. Després de l'Anschluss, va emigrar a Nova York, on va morir el 1942, en gran part sense ser reconegut.[1]
- ↑ 1,0 1,1 Darwin, Chris. «Alexander von Zemlinsky (1871-1942) Clarinet Trio in D minor, Op. 3 (1896)». Universitat de Sussex. [Consulta: 13 novembre 2024].