Tipus | abjad, escriptura natural i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | Dialecte arameu de Palmira |
Creació | 100 aC |
Basat en | alfabet arameu |
ISO 15924 | Palm (126 ) |
Direcció del text | de dreta a esquerra |
Interval Unicode | U+10860-1087F |
L'alfabet de Palmira va ser un alfabet semític emprat en l'escriptura del palmirenc, utilitzat entre els anys 100 aC i 300 dC a Palmira,[1] Síria. La inscripció més antiga trobada es remunta al 44 abans de Crist i les més darreres daten del 274 dC,[nota 1] poc abans de la conquesta de la ciutat per l'emperador romà Luci Domici Aurelià.[3]
Es va desenvolupar a partir de l'alfabet arameu i s'escrivia horitzontalment de dreta a esquerra; el números empraven un sistema no decimal, i les lletres, vint-i-dos en total, van evolucionar des de la inicial representació rodona, apareixent tot seguit la cursiva i, amb posterioritat, una forma decorativa monumental derivada d'aquesta segona.[3][4]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/>
corresponent.