![]() | |
Tipus | alfabet, Mongolian writing system (en) ![]() ![]() |
---|---|
Llengües | mongol, manxú, daur i evenki ![]() |
Creador | Tata Tonga ![]() |
Creació | 1204 ![]() |
Basat en | alfabet uigur antic ![]() |
ISO 15924 | Mong ![]() ![]() |
Direcció del text | vertical d'esquerra a dreta i d'esquerra a dreta ![]() |
Interval Unicode | U+11660-1167F i U+1800-18AF ![]() |
L'alfabet mongol o escriptura mongol tradicional o clàssica (en escriptura mongol: ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ
ᠪᠢᠴᠢᠭ, Mongγol bičig; en alfabet ciríl·lic mongol: Монгол бичиг Mongol bichig), també conegut com a Hudum Mongol bichig, va ser el primer sistema d'escriptura creat específicament per a la llengua mongol, i fou el més usat fins a la introducció del ciríl·lic el 1946. Derivat de l'antic alfabet uigur, el mongol és un autèntic alfabet, amb lletres diferents per a consonants i per a vocals.[1] L'alfabet mongol ha estat adaptat per escriure llengües com l'Oirat i el Manxú. S'han utilitzat alfabets basats en aquesta escriptura clàssica vertical a la Mongòlia Interior i altres parts de la Xina fins a l'actualitat per escriure mongol, Xibe i, experimentalment, Evenki.