Alfons el Bataller (Regne d'Aragó, 1073 - Poleñino, 7 de setembre de 1134 (Gregorià)) o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes,[1] fou rei d'Aragó i Pamplona, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1104-1134) i rei consort de Castella (1109-1114). El sobrenom li venia per les nombroses campanyes contra els musulmans que li permeteren expandir Aragó cap al sud a través de la vall de l'Ebre.[1]