Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Alfred Denis Cortot ![]() 26 setembre 1877 ![]() Nyon (Suïssa) ![]() |
Mort | 15 juny 1962 ![]() Lausana (Suïssa) ![]() |
Sepultura | Cimetière de Villars (en) ![]() ![]() |
Formació | Conservatoire de Paris ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pianista, director d'orquestra, pedagog musical ![]() |
Ocupador | Conservatoire de Paris ![]() |
Membre de | |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Professors | Émile Decombes i Louis Diémer ![]() |
Alumnes | Thierry de Brunhoff, Hélène Boschi, Gina Bachauer, Clara Haskil, Yvonne Lefébure, Dinu Lipatti, Magda Tagliaferro, Aldo Ciccolini, Samson François, Dino Ciani, Marios Laskaris, Vlado Perlemuter, Bernadette Alexandre-Georges (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Participà en | |
1940 | Col·laboracionisme a França ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Renée Chaine (1947–1962) Clothilde Bréal (1903–1939) ![]() |
Fills | Jean Cortot ( ![]() ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Alfred Cortot (Nyon, Suïssa, 26 de setembre de 1877 - Lausana, 15 de juny de 1962) va ser un pianista, pedagog i director d'orquestra suís.[1] És un dels més grans pianistes i pedagogs de la primera meitat del segle xx, destacant per la seva poètica comprensió de les obres per a piano del romanticisme, particularment les de Chopin i Schumann. Els seus cursos d'interpretació musical van ser llegendaris. A més de moltes gires com a pianista, també va ser director convidat de moltes orquestres.