Algirdas Julius Greimas

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Algirdas Julius Greimas

Segell lituà commemoratiu del centenari de Greimas (2017)
Biografia
Naixement	9 març 1917 Tula (Imperi Rus)
Mort	27 febrer 1992 (74 anys) 10è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Petrašiūnai
Formació	Facultat d'Art de París Universitat Vytautas el Gran Marijampolė Gymnasium (en)
Director de tesi	Charles Bruneau
Activitat
Camp de treball	Semiòtica
Ocupació	lingüista, professor d'universitat, filòsof, semiòleg
Ocupador	École des hautes études en sciences sociales Universitat de Poitiers Universitat de la Sorbona Nova Universitat d'Ankara
Membre de	Lithuanian Academy of Sciences (en)
Moviment	École sémiotique de Paris (fr)
Influències	Georges Dumézil
Obra
Estudiant doctoral	Per Aage Brandt, Thomas Pavel, Claude Zilberberg, Peter Stockinger i Louis Panier

Algirdas Julius Greimas (Tula, Rússia, 9 de març de 1917 - París, 27 de febrer de 1992) va ser un lingüista i investigador francès d'origen lituà, nascut a la Rússia revolucionària, que va realitzar importants aportacions a la teoria de la semiòtica, fundant una semiòtica estructural inspirada en Ferdinand de Saussure i Louis Hjelmslev. Va promoure el «Grup de Recerca Semiolingüística» (EHESS / CNRS) i l'Escola Semiòtica de París. També destaquen els seus treballs sobre mitologia lituana.

Va estudiar lleis a Lituània i lingüística a Grenoble, França (1936-1939). En acabar els seus estudis torna a Lituània per realitzar el seu servei militar. El 1944 torna a França, on el 1949 la Sorbona li atorga el grau de doctor.

Va donar conferències en diverses universitats, com les d'Ankara, Istanbul, Poitiers i Alexandria. Estant a Alexandria va conèixer Roland Barthes amb qui mantindria una relació propera. Va ser professor a l'Escola d'Estudis de Postgrau de Ciències Socials a París. Des de 1965 encapçala les investigacions en semiòtica i lingüística a París, posant les bases per a l'Escola de Semiòtica de París.

Més tard Greimas va començar a investigar i reconstruir la mitologia lituana basant el seu treball en els mètodes de Georges Dumézil, Claude Lévi-Strauss i Marcel Detienne. Els seus resultats van ser publicats com "De déus i homes" (Apie Dievus ir žmones) (1979) i "A la recerca d'una memòria nacional" (Tautos atminties beieškant) (1990).

Fou també autor d'un Dictionnaire de l'ancien français jusqu'au milieu du XIVe siècle (París, Larousse, 1969), no totalment reeixit.