Alnitak

Infotaula objecte astronòmicAlnitak
Comparació de la mida amb el sol Modifica el valor a Wikidata
Tipusestel, estrella binària, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)O9.7Ib+B0III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)1,77 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,43 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)2,03 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)3,19 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial18,5 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 40m 45.5267s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2° 3' 26.7351''[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat100.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada6,4 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part decinturó d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Format per
zet Ori A (en) Tradueix
zet Ori B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Constel·lació d'Orió

Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió. Forma part de l'anomenat Cinturó d'Orió amb Mintaka (δ Orionis) i Alnilam (ε Orionis) i, amb aquestes, forma el grup conegut com «les tres Maries», i n'és Alnitak l'estrella situada més al sud. El seu nom prové de l'àrab النطاق an-niṭāq i significa 'el cinturó'. Tot i que inicialment es pensava que es trobava a uns 1.500  anys llum del sistema solar, la mesura de la seva paral·laxi pel satèl·lit Hipparcos va donar com a resultat una distància de només uns 800 anys llum.

  1. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications (Version 2013-Jul). Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 2023. Data de publicació: 2014.
  2. «Sloan magnitudes for the brightest stars». Journal of the American Association of Variable Star Observers, 2014, pàg. 443.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  4. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne