Alonso Lobo

Plantilla:Infotaula personaAlonso Lobo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1555 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Osuna (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 1617 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Toledo
1593 – 1594 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióColegio Esclavas del Sagrado Corazón Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrancisco de Humanes (en) Tradueix, Carlos Patiño i Diego de Grados (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 8ed33eef-db09-4654-a4ce-42273532b519 Lieder.net: 26776 Discogs: 1671268 IMSLP: Category:Lobo,_Alonso Allmusic: mn0001778714 Find a Grave: 21530054 Modifica el valor a Wikidata

Alonso Lobo (Osuna, cap a 1555 - Sevilla, 5 d'abril de 1617) va ser un compositor andalús de música renaixentista, fill d'Alonso Lobo i de Jerónima de Borja. Encara que no tan famós com Tomás Luis de Victoria, va ser tingut en gran consideració i Victoria mateix el considerava el seu igual.

Després de pertànyer al cor de nens de la catedral de Sevilla, va rebre un títol de la Universitat d'Osuna i va passar a ser canonge en una església d'Osuna en algun moment anterior a 1591. Aquest any, la catedral de Sevilla el va anomenar assistent de Francisco Guerrero (de qui va ser deixeble) i més tard es convertiria en mestre de capella durant les absències de Guerrero. L'any 1593 el va contractar la catedral de Toledo com a mestre de capella; va romandre allà fins a 1594, quan va tornar a Sevilla.

Credo romano Manuscrito conservado a El Escorial.

La música de Lobo combina la suau tècnica del contrapunt dePalestrina amb la trista intensitat de Victoria. Alguna de la seva música també usa tècniques policorals, que eren comunes a Itàlia cap a 1600, encara que Lobo mai no va usar més de dos cors (la música coral contemporània de l'escola de Venècia n'usava sovint molts més - Gabrieli sovint escrivia per a tants cors com hi cabessin a les espaioses esglésies de Venècia).


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne