L'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum, o en una nomenclatura més clàssica Quercetum ilicis galloprovinciale subass. cerrioidetosum) és una variant humida de l'alzinar litoral.[1]
Es caracteritza per la presència d'espècies de tendència submediterrània que s'afegeixen a les de l'alzinar típic:[1]
- A l'estrat arbori principalment s'hi afegeix el roure cerrioide (Quercus cerrioides).
- Als estrats arbustius i lianoide, l'aranyoner (Prunus spinosa), l'arç blanc (Crataegus monogyna), la ginesta triflora (Cytisus triflorus), etc.
- A l'estrat herbori, la maduixera (Fragaria vesca), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el marxívol (Helleborus foetidus), etc.
Es fa en indrets obacs entre 100 i 600 m, principalment les zones silícies del Sistema Mediterrani Català,[1] com ara el vessant vallèsà de la serra de Collserola (un exemple ben conservat d'aquest tipus de bosc es troba a la Reserva Natural de la Font Groga).[2]
A més de les diferències florístiques (d'espècies) esmentades més amunt, sovint la seva estructura també difereix lleugerament de l'alzinar típic, amb un sotabosc menys desenvolupat,[2] recordant una mica el que s'esdevé a les rouredes i fagedes.
Fitosociològicament forma part de l'aliança Quercion ilicis que reuneix les diferents associacions d'alzinars.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
- ↑ 2,0 2,1 Raspall, A. i cols. Guia de Natura del Parc de Collserola. Barcelona, 2004. Consorci del Parc de Collserola. ISBN 84-609-3165-X