(en) Amchitka | ||||
Tipus | illa | |||
---|---|---|---|---|
Part de | illes Rat | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Àrea censal d'Aleutians West (EUA) | |||
| ||||
Banyat per | oceà Pacífic | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 6 () × 68 () km | |||
Superfície | 308,6 km² | |||
Amchitka (/æmˈtʃɪtkə/; en aleuta: Amchixtax̂; en rus: Амчитка) és una illa volcànica, tectònica i inestable del grup d'illes Rat, situades a les Illes Aleutianes, al sud-oest d'Alaska.[1] És l'únic cementiri nuclear que forma part d'un refugi nacional de fauna salvatge,[2] ja que l'illa està inclosa al Refugi de fauna marítima d'Alaska. L'illa, amb una superfície terrestre d'uns 300 km², té una llargada d'uns 68 km i una amplada d'entre 1,6 i 6,4 km.[3] L'àrea té un clima atlàntic, amb moltes tempestes i cels normalment ennuvolats.
Aquesta illa va estar poblada durant més de 2.500 anys pels aleutians. El 1832 va deixar d'estar-ho de manera permanent i el 1867 es va incloure en la compra d'Alaska pels Estats Units. Durant la Segona Guerra Mundial, les forces nord-americanes van utilitzar l'espai com a camp d'aviació durant la Campanya de les Illes Aleutianes.
La Comissió de l'Energia Atòmica dels Estats Units (AEC) va seleccionar aquest territori per dur-hi a terme detonacions subterrànies d'armes nuclears. S'hi van realitzar tres proves d'aquest tipus. El 1965 es va efectuar una explosió de 80 quilotones que va rebre el nom de Long Shot; el 1969 va ser el torn de l'explosió d'una megatona anomenada Milrow; i el 1971 es va perpetrar amb cinc megatones la prova subterrània més gran feta pels Estats Units, la Cannikin.[4][5] Les proves van ser molt controvertides i els grups ecologistes temien terratrèmols i tsunamis greus sobretot després de l'explosió de Cannikin. El 1973 l'AEC va marxar de l'illa i ja no s'hi han fet més proves nuclears. Des de llavors s'hi ha controlat la presència de contaminació radioactiva.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Kohlhoff2002