![]() | |||||||||
Identificadors | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Número EC | 3.2.1.- ![]() | ||||||||
Número CAS | 9000-92-4
![]() | ||||||||
Bases de dades | |||||||||
IntEnz | IntEnz view ![]() | ||||||||
BRENDA | BRENDA entry ![]() | ||||||||
ExPASy | NiceZyme view ![]() | ||||||||
KEGG | KEGG entry ![]() | ||||||||
MetaCyc | metabolic pathway ![]() | ||||||||
PRIAM | profile ![]() | ||||||||
Estructures PDB | RCSB PDB PDBj PDBe PDBsum ![]() | ||||||||
|
L'amilasa, anomenada també ptialina és un enzim hidrolasa que té la funció de trencar el glucogen i el midó en sucres simples. Aquest procés es produeix principalment en les glàndules salivals (sobretot en les glàndules paròtides), en el pàncrees i, encara que en menor mesura, en el fetge i les trompes de Fal·lopi. Quan una d'aquestes glàndules s'inflama augmenta la producció d'amilasa i apareix elevat el seu nivell en sang. Els aliments que contenen molt de midó però poc sucre, com l'arròs i la patata, tenen un gust més dolç del que tindrien, ja que l'amilasa, en la boca, torna part del seu midó en sucre. El pàncrees fabrica amilasa (α-amilasa) per trencar el midó de la dieta en disàcarids i trisacàrids que són convertits per altres enzims en glucosa per proporcionar energia al cos. Les plantes i alguns bacteris també produeixen amilasa.
L'amilasa va ser el primer enzim conegut i aïllat per Anselme Payen el 1833 però li va donar el nom de diastasa.
Les amilases segons els seus isòmers es classifiquen en: α-amilasa, β-amilasa, γ-amilasa, pululanasa i isoamilasa.