Malaltia objecte | arrítmia, taquicàrdia supraventricular, fibril·lació ventricular, cardiopatia, aleteig auricular, fibril·lació auricular i taquicàrdia ventricular |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | antiarrítmic i benzofurans (en) |
Codi ATC | C01BD01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C25H29I2NO3 |
Massa molecular | 645,024 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 1951-25-3 |
PubChem (SID) | 2157 |
IUPHAR/BPS | 2566 |
DrugBank | DB01118 |
ChemSpider | 2072 |
UNII | N3RQ532IUT |
KEGG | C06823 i D02910 |
ChEBI | 2663 |
ChEMBL | CHEMBL633 |
PDB ligand ID | BBI |
AEPQ | 100.016.157 |
L'amiodarona és un agent antiarrítmic que es fa servir en diversos tipus de taquiarrítmies tant ventriculars com supraventriculars. Va ser descobert el 1961, però no va ser aprovat fins al 1985 per al seu ús als Estats Units. Malgrat els seus efectes adversos, relativament comuns, es fa servir en arrítmies que d'una altra forma són difícils de tractar amb medicaments. Nous compostos relacionats, tals com la dronedarona, tenen menys eficàcia, però una taxa menor d'efectes col·laterals.