![]() | |
Malaltia objecte | hipertensió arterial i angina de pit ![]() |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA ![]() |
Via | via oral ![]() |
Grup farmacològic | dihidropiridina, medicament essencial, èster carboxilat, ethyl ester (en) ![]() ![]() |
Codi ATC | C08CA01 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C20H25ClN2O5 ![]() |
Massa molecular | 408,1452 Da ![]() |
Identificadors | |
Número CAS | 88150-42-9 ![]() |
PubChem (SID) | 2162 ![]() |
IUPHAR/BPS | 6981 ![]() |
DrugBank | DB00381 ![]() |
ChemSpider | 2077 ![]() |
UNII | 1J444QC288 ![]() |
KEGG | C06825 i D07450 ![]() |
ChEBI | 2668 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL1491 ![]() |
AEPQ | 100.102.428 |
L'amlodipina és un blocador dels canals de calci que s'utilitza per tractar la pressió arterial alta, la coronariopatia[1] i l'angina de Prinzmetal (o vasoespasme de l'artèria coronària, entre altres noms).[2] Es pren per via oral.[1]
Els efectes secundaris comuns inclouen inflor de les cames, sensació de cansament, dolor abdominal i nàusees.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure pressió arterial baixa o atac de cor.[1] No és clar si l'ús és segur durant l'embaràs o la lactància materna.[3][1] Quan s'utilitza per a persones amb problemes hepàtics, i en persones grans, s'han de reduir les dosis.[1] L'amlodipina actua en part per vasodilatació (relaxant les artèries i augmentant-ne el diàmetre).[1] És un blocador dels canals de calci d'acció prolongada del tipus dihidropiridina.[1]
L'amlodipina es va patentar el 1982 i es va aprovar per a ús mèdic el 1990.[4] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[5] Està disponible com a EFG (medicament genèric),[1][6] i a Espanya, a mé, comercialitzada com a Astudal, Norvas i Zabart.[7]