L'anarquisme social (de vegades referit com l'anarquisme socialista[1]) és generalment considerada com una branca de l'anarquisme que veu la llibertat individual com a dependent de l'ajuda mútua.[2] L'anarquisme social generalment posa l'accent en la comunitat i la igualtat social.[2]
Els socialistes llibertaris creuen en la conversió de l'actual propietat privada en béns comuns, mantenint el respecte a la propietat personal.[a] L'anarquisme social s'utilitza per descriure específicament tendències dins de l'anarquisme que posen un èmfasi en els aspectes comunitaris i de cooperació de la teoria i la pràctica anarquista. L'anarquisme social generalment es considera un terme genèric que inclou (però no es limita a) l'anarquisme col·lectivista, el comunisme anarquista, anarcosindicalisme i l'ecologia social.
L'anarquisme social s'utilitza sovint com un terme intercanviable amb el socialisme llibertari,[1] libertarisme d'esquerres,[3] o l'anarquisme d'esquerres.[4] El terme va sorgir a la fi del segle xix com una distinció de l'anarquisme individualista.[b]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.