Back أندرو نيكول Arabic آندرو نيكول ARY اندرو نيكول ARZ Андрю Никъл Bulgarian Andrew Niccol Breton Andrew Niccol Czech Andrew Niccol Danish Andrew Niccol German Andrew Niccol English Andrew Niccol Spanish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 juny 1964  (60 anys)Paraparaumu (Nova Zelanda) | ||
| Formació | Auckland Grammar School | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Nova Zelanda | ||
| Ocupació | guionista, director de cinema, productor de cinema, realitzador | ||
| Activitat | 1997 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Ficció especulativa i distopia | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Rachel Roberts (2002–) | ||
| Premis | |||
| |||
    
| |||
Andrew M. Niccol (10 de juny de 1964)[1] és un guionista, productor, i director neozelandès. Va escriure i va dirigir Gattaca (1997), Simone (2002), El senyor de la guerra (2005), In Time (2011), L'hoste (2013), i Good Kill (2014).[2] També va escriure i va coproduir The Truman Show, que li va fer guanyar una nominació a un Oscar per millor guió original el 1999 i un premi BAFTA per Millor Guió. Les seues pel·lícules solen explorar temes socials, culturals i polítics, així com realitats artificials o simulacions.[3][4][5]
- ↑ «Andrew Niccol biography and filmography». Tribute.ca, 10-06-1964. [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ «The Films of Andrew Niccol - Reviews by David Nusair». Reelfilm.com. [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ Bozzola, Lucia. «Andrew Niccol Biography». Rotten Tomatoes. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ Foley, Michael P. «Plato, Christianity, and the Cinematic Craft of Andrew Niccol». Project Muse. [Consulta: 13 gener 2014].(From: Logos: A Journal of Catholic Thought and Culture Volum 9, Número 2, primavera de 2006 p. 43-67 | 10.1353/log.2006.0014)
- ↑ «Andrew Niccol». The New York Times [Consulta: 13 gener 2014].