Back انجيلا بورديت كوتس ARZ Angela Burdett-Coutts, 1st Baroness Burdett-Coutts BCL Angela Burdett-Coutts, 1. Baroness Burdett-Coutts German Angela Burdett-Coutts, 1st Baroness Burdett-Coutts English Angela Burdett-Coutts Spanish Angela Burdett-Coutts Basque Angela Burdett-Coutts Finnish Angela Burdett-Coutts French אנג'לה בורדט-קוטס HE Angela Burdett-Coutts Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 abril 1814  Londres | ||
| Mort | 30 desembre 1906 (92 anys) Londres | ||
| Causa de mort | bronquitis | ||
| Sepultura | Abadia de Westminster | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filantropa | ||
| Altres | |||
| Títol | Baroness Burdett-Coutts (en)  (1871–1906)Baronessa | ||
| Cònjuge | William Burdett-Coutts (1881–) | ||
| Pares | Francis Burdett i Sophia, Lady Burdett | ||
 | |||
Angela Georgina Burdett-Coutts, primera baronessa Burdett-Coutts (21 d'abril de 1814 – 30 de desembre de 1906), nascuda Angela Georgina Coutts Burdett, filla del baronet Sir Francis Burdett i de Sophia Coutts, filla del banquer Thomas Coutts, fou una filantropa britànica. El 1837 esdevingué una de les dones més riques d'Anglaterra en heretar la fortuna del seu avi matern (aproximadament 1,8 milions de lliures esterlines) després de la mort de la segona esposa d'aquest, l'actriu Harriot Mellon. Aconseguí l'autorització reial per ajuntar els seus dos cognoms i, quan es casà als 67 anys amb el seu secretari americà de 29, aquest esdevingué Mr. Burdett-Coutts.
Fou una gran col·leccionista d'art i molt amiga de personatges com Charles Dickens i el Duc de Wellington. Del rei Eduard VII es diu que parlava d'ella com, "després de la meva mare, la dona més excepcional de tot el regne".[1]
Llur activitat filantròpica fou immensa i molt diversificada: rehabilitació de prostitutes,[1] promoció de l'educació i la sanitat a les colònies, ajuda al sector pesquer irlandès,[1] prevenció del maltractament infantil i dels animals, ajuda als refugiats de la Guerra russoturca,[1] construcció d'esglésies i escoles parroquials,[1][2][3][4] així com fonts públiques[5] i alguns monuments,[6][7] fundació d'una escola d'art a Westminster[8] i construcció d'habitatges socials[1] i equipaments al barri londinenc de l'East End, entre d'altres. Va finançar, entre d'altres, l'activista Florence Nightingale, creadora de la infermeria. Al llarg de la seva vida donà més de tres milions de lliures i fou premiada per la Reina Victòria amb la baronia de Burdett-Coutts, i també amb les claus de la ciutat de Londres i d'Edimburg.[1] Fou enterrada a l'Abadia de Westminster.
No va deixar herència i la baronia s'extingí amb ella.[1] Charles Dickens li dedicà la novel·la Martin Chuzzlewit.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Healey, Edna. «Coutts, Angela Georgina Burdett-, suo jure Baroness Burdett-Coutts (1814–1906)». Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 01-01-2012. [Consulta: 21 abril 2014]. (anglès)
- ↑ Joseph Jackson Howard (editor), Miscellanea Genealogica et Heraldica, New Series, London, 1884, vol. IV: 130
- ↑ Russell Brown, “Judgments of Solomon: Law, Doctrine and the Cridge Controversy” in H Foster and J McLaren, eds, Essays in the History of Canadian Law, Vol. VI (Toronto: University of Toronto Press, 1995) 313.
- ↑ «St. Paul's Cathedral official website». Arxivat de l'original el 2014-10-24. [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ «The Victoria or Burdett-Coutts Memorial Drinking-Fountain». The Victorian Web. [Consulta: 26 agost 2012].
- ↑ Man's Best Friend – Greyfriars Bobby at Historic UK
- ↑ www.es.ucl.ac.uk
- ↑ London Higher: The Establishment of Higher Education in London, edited by Roderick Floud, Sean Glynn, page 181