Anhidrita | |
---|---|
Anhidrita de Chihuahua, Mèxic. | |
Fórmula química | CaSO₄ |
Epònim | a- (en) i hidro- |
Localitat tipus | Hall in Tirol |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 07.AD.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.07 |
Dana | 28.3.2.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic - dipiramidal |
Hàbit cristal·lí | rarament en cristalls prismàtics o tabular. En general es troba de manera fibrosa en filons paral·lels que es desprenen en fragments al exfoliar-se. També es troba granulada, massiva o nodular |
Estructura cristal·lina | a = 6.245(1) Å, b = 6.995(2) Å, c = 6.993(2) Å; Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbic 2/m 2/m 2/m |
Color | blanc, blavós, gris, vermellós o violeta |
Macles | simple o repetidament, comú {011}; macles en contacte rares {120} |
Exfoliació | [010] perfecte [100] perfecte [001] bona, resultant en fragments pseudocúbics |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3,5 |
Lluïssor | vítria a nacrada |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 2,97 |
Densitat | 2,9 a 3,0 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.567–1.574 nβ = 1.574–1.579 nγ = 1.609–1.618 |
Birefringència | δ = 0.042–0.044 |
Pleocroisme | per a les varietats de color violeta. X = incolor a groc pàl·lid o rosa Y = violeta pàl·lid o rosa Z = violeta |
Angle 2V | 56 a 84° |
Fusibilitat | 2 |
Altres característiques | alguns exemplars són fluorescents; molta més fluorescència després d'escalfar-la |
Varietats més comunes | |
Angelita | varietat de gra fi semitransparent de color gris blavós.[1] |
Bowel stone | varietat que es distingeix pel patró de formació, que s'assembla als plecs recurrents d'un intestí.[2] |
Vulpinita | varietat granular.[3] |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Anh |
Referències | [4][5] |
L'anhidrita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el nom l'any 1804 per Abraham Gottlieb Werner, del grec anidros (sense aigua), a diferència del guix que sí que en conté. Isoestructural amb la ferruccita, i isoestructural i isomorfa amb α-BaSO4 i α-SrSO4. També és coneguda com a muriacita.