Back Anna Boleyn Afrikaans Anne Boleyn ALS Anne Bullen ANG آن بولين Arabic ان بولين (ملكه) ARZ Ana Bolena AST Anna Boleyn Azerbaijani آن بولین AZB Ганна Балейн Byelorussian Ан Болейн Bulgarian
|
Aquest article tracta sobre el personatge. Vegeu-ne altres significats a «Anna Bolena (Donizetti)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Anne Boleyn  1507 Blickling Hall (Anglaterra) | ||
| Mort | 19 maig 1536 (28/29 anys) Torre de Londres (Anglaterra) | ||
| Causa de mort | pena de mort, decapitació | ||
| Sepultura | Capella Reial de St Peter ad Vincula | ||
| Reina consort | |||
| 1533 – 1536 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Color dels ulls | Marró fosc i marró | ||
| Color de cabells | Negre i marró fosc | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata, dama de companyia, monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort Marquès de Pembroke | ||
| Família | Família Boleyn | ||
| Cònjuge | Enric VIII d'Anglaterra | ||
| Fills | Elisabet I d'Anglaterra, Enric, duc de Cornwall, infant mort en néixer Tudor | ||
| Pares | Tomàs Bolena i Isabel Howard | ||
| Germans | Maria Bolena Jordi Bolena | ||
| Parents | Maria I d'Anglaterra, fillastra Caterina Howard, cosí germà matern | ||
Signatura  | |||
 | |||
   
 | |||
Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) (1501[1] - 19 de maig de 1536) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.
Anna va ser la segona dona del rei Enric VIII i la mare de la reina Elisabet I. El matrimoni d'Enric i Anna, i l'execució d'aquesta, són respectivament el punt de partida i una conseqüència de la considerable agitació política i religiosa que va comportar l'anomenada Reforma anglesa. La pròpia Anna, com a nova reina consort, participà activament en la promoció de la causa de la reforma de l'Església. L'han anomenada «la reina consort més influent i important que Anglaterra ha tingut mai».[2]
Anna Bolena és popularment coneguda per haver estat decapitada sota l'acusació d'adulteri, incest i traïció. Està àmpliament assumit el fet d'haver estat innocent d'aquests càrrecs, fins al punt de ser condiderada més tard com una màrtir en la cultura protestant anglesa, particularment gràcies als treballs de John Foxe. La seva vida ha estat adaptada en nombroses novel·les, obres de teatre, cançons, òperes, drames de televisió i pel·lícules, incloent-hi Anna dels mil dies, The Other Boleyn Girl (Les germanes Bolena), Els Tudor, Les sis mullers d'Enric VIII i Doomed Queen Anne.
En anys recents, l'opinió acadèmica i històrica sobre Anna Bolena li ha estat generalment favorable, en gran part gràcies a dues extenses biografies escrites pel professor Eric Ives (1986 i 2004). Els treballs de David Starkey, David Loades, John Guy, Retha Warnicke i Diarmaid Macculloch també s'hi han mostrat favorables o admiratius. Les populars biografies de Joanna Denny i la feminista Karen Lindsey la van abordar de manera similar. Una excepció notable ve del treball de l'escriptora britànica Alison Weir, els llibres de la qual són sovint bastant més crítics amb Anna.