Anna de Dinamarca

Anna de Dinamarca

Biografia
Naixement	12 desembre 1574 Skanderborg Slot (Dinamarca) (en)
Mort	2 març 1619 (44 anys) Palau de Hampton Court (Anglaterra)
Causa de mort	edema
Sepultura	Abadia de Westminster
Religió	Luteranisme
Activitat
Ocupació	consort, filantropa, aristòcrata, mecenes
Professors	Thomas Robinson
Participà en
	The Vision of the Twelve Goddesses (en)
	The Masque of Blackness (en)
Altres
Títol	Reina consort (1603–1619) Reina consort (1589–1619) Reina consort d'Escòcia Queen Consort of England (en)
Família	Casa d'Oldenburg
Cònjuge	Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia (1589–1619), mort de la persona
Fills	Enric Frederic d'Anglaterra, unnamed son Stuart, Elisabet d'Anglaterra, Margaret Stuart, Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia, Robert Stuart, Duke of Kintyre and Lorne, unnamed son Stuart, Mary Stuart, Sophia of England
Pares	Frederic II de Dinamarca   i Sofia de Mecklenburg-Schwerin
Germans	Cristià IV de Dinamarca Hans af Danmark Ulrich de Danemark Isabel de Dinamarca (1573-1626) Augusta de Danemark Hedwig de Dinamarca
Signatura

Anna de Dinamarca (en danès Anna af Danmark) va néixer al palau de Skanderborg (Dinamarca) el 12 de desembre de 1574 i va morir al palau londinenc de Hampton el 2 de març de 1619. Era una princesa danesa de la Casa d'Oldenburg, la segona filla del rei Frederic II de Dinamarca (1534-1588) i de Sofia de Meckenburg (1557-1631).

Pel seu casament amb príncep de Gal·les Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia va esdevenir reina consort d'Anglaterra i d'Escòcia, coronada com a reina a l'abadia de Westminster el 25 de juliol de 1603. Abans, el 17 de maig de 1590 havia estat coronada a l'abadia de Holyrood com a reina d'Escòcia. Poc després de casar-se, va renunciar a la religió luterana per convertir-se al catolicisme, cosa que desagradà profundament els seus súbdits escocesos, que eren prebiterians, i també dels anglesos, anglicans.

De caràcter independent, s'anà distanciant del seu marit fins a viure separats, i entre 1593 i 1595, Jaume I es va vincular sentimentalment amb Anne Murray. A Londres, Anna es va convertir en mecenes de les arts i la seva Cort va ser un dels centres culturals d'Europa.