Anna de Dinamarca (en danès Anna af Danmark) va néixer al palau de Skanderborg (Dinamarca) el 12 de desembre de 1574 i va morir al palau londinenc de Hampton el 2 de març de 1619. Era una princesa danesa de la Casa d'Oldenburg, la segona filla del rei Frederic II de Dinamarca (1534-1588) i de Sofia de Meckenburg (1557-1631).
Pel seu casament amb príncep de Gal·les Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia va esdevenir reina consort d'Anglaterra i d'Escòcia, coronada com a reina a l'abadia de Westminster el 25 de juliol de 1603. Abans, el 17 de maig de 1590 havia estat coronada a l'abadia de Holyrood com a reina d'Escòcia. Poc després de casar-se, va renunciar a la religió luterana per convertir-se al catolicisme, cosa que desagradà profundament els seus súbdits escocesos, que eren prebiterians, i també dels anglesos, anglicans.
De caràcter independent, s'anà distanciant del seu marit fins a viure separats, i entre 1593 i 1595, Jaume I es va vincular sentimentalment amb Anne Murray. A Londres, Anna es va convertir en mecenes de les arts i la seva Cort va ser un dels centres culturals d'Europa.