Back آن جول دى نويل ARZ Ан Жул, херцог дьо Ноай Bulgarian Anne Jules de Noailles Czech Anne-Jules de Noailles German Anne Jules de Noailles, 2nd Duke of Noailles English Anne-Jules de Noailles Spanish Anne-Jules de Noailles French Anne Jules di Noailles Italian アンヌ＝ジュール・ド・ノアイユ Japanese Anne Jules de Noailles NN
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1650  París | ||
| Mort | 2 octubre 1708 (58 anys) Versalles (França) | ||
| Es coneix per | Segon duc de Noailles | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficial | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | mariscal de França | ||
| Conflicte | Guerra francoholandesa | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | Casa de Noailles | ||
| Cònjuge | Marie Françoise de Bournonville | ||
| Fills | Marie Christine de Noailles, Adrien Maurice de Noailles, Marie-Thérèse de Noailles, Maria Victòria de Noailles, Anne Louise de Noailles | ||
| Pares | Anne de Noailles (pare) Louise Boyer (mare) | ||
| Germans | Jacques de Noailles Jean-Baptiste-Louis-Gaston de Noailles Louis Antoine de Noailles Jean-François de Noailles | ||
| Premis | |||
 | |||
.jpg)
Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França. Anne Jules, comte d'Ayen i segon duc de Noailles a partir de 1678, va ser Mariscal de França i un dels generals més importants del regnat de Lluís el Rei Sol.
Va iniciar la seva carrera militant com a capità de la guàrdia personal del seu pare. El 1665 va ser nomenat general de brigada de la primera companyia del Cos de Guàrdia de les tropes reials que Lluís XIV havia enviat per ajudar els holandesos contra el bisbe de Münster i la Lliga del Rin. Va participar en la conquesta del Franc Comtat durant la Guerra d'Holanda de 1672. Va esdevenir un militar de confiança del Rei que el 1677 el nomenà Mariscal de Camp i el juliol de 1684 assolí el rang de Tinent General.
Després de la mort del seu pare, el 1678 va ser governador del Rosselló, que havia passat a mans franceses en virtut del Tractat dels Pirineus uns anys abans, i més tard ho va ser de tot el Llenguadoc. Des d'aquesta posició, a la Catalunya Nord, va tenir un paper destacat durant la Guerra dels Nou Anys. Va ocupar la població de Camprodon,[1] que fou recuperat poc més tard per Carlos de Gurrea Aragón y de Borja, i el 1690, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser i Ripoll, i el 1691, La Seu d'Urgell,[2] i va fortificar Bellver de Cerdanya. El 1694 va guanyar la batalla del Ter i va continuar l'ocupació de diverses poblacions catalanes com Roses, Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit de la Roca, fins que el 9 de juliol de 1694 va prendre possessió a la ciutat de Girona del càrrec de Virrei de Catalunya.
El 1700, va acompanyar Felip d'Anjou a Madrid per la seva presa de possessió del tron d'Espanya.
- ↑ Lafuente, Modesto. Historia general de España (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1856, p. v.1, p.208.
- ↑ Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. v.1-2, p.277. ISBN 8472834387.