Back انيوس من فيتربو ARZ Annius von Viterbo German Annius of Viterbo English Annio de Viterbo Spanish Annius Viterbolainen Finnish Annius de Viterbe French Annio da Viterbo ID Annio da Viterbo Italian ヴィテルボのアンニウス Japanese Annius van Viterbo Dutch
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 gener 1437  Viterbo (Itàlia) | ||
| Mort | 13 novembre 1502 (65 anys) Roma | ||
| Sepultura | Santa Maria sopra Minerva | ||
| Altres noms | Metasthene Persiano Archilochus Myrsilus Berosus Babilonicus | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arqueòleg, falsificació literària, monjo, historiador, orientalista | ||
| Orde religiós | Orde dels Predicadors | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Joannis Annius Viterbensis, també conegut a Catalunya com Anni o Annio de Viterbo (Viterbo, 1437 - Roma, 1502), va ser un frare dominic, teòleg, erudit, historiador i mestre del Sacre Palau durant els temps del papa Alexandre VI (Papa Borja). El seu nom real fou Giovanni Nanni, en llatí Nannius. Es creu que per amor a l'antiguitat, va suprimir una lletra i va canviar-se el nom de Nannius a Annius, segons l'ús del seu temps, al qual va afegir la denominació del país. Es recordat, principalment, pel fet de ser l'autor dels Commentaria super opera diversorum auctorum de antiquitatibus loquentium, una versió històrica, en disset llibres, publicada per primera vegada a Roma, l'any 1498, amb dedicatòria als Reis Catòlics, i finançada per Garcilaso de la Vega, pare del poeta i ambaixador de l'imperi hispà davant la Santa Seu. Els seus detractors consideren que és una obra plena de falsedats, mentre que els seus defensors la lloen.[1][2][3]
- ↑ Fubini, Dizionario Biografico degli Italiani, apunta como fecha de nacimiento el 5 de enero de 1437 según lo indicado en un documento notarial, corrigiendo la datación tradicional que lo hacía nacer en 1431 o 1432.
- ↑ Commentaria fr. Ioannis Annii Viterbiensis theologiae professoris super opera diversorum auctorum de antiquitatibus loquentium; eiusdem chronographia etrusca et italica, Roma, Eucherio Silber, 1498.
- ↑ Caballero López, pp. 105-106.