Back انسلم دوق فريولى ARZ Anselm von Nonantola German Άνσελμος της Νονάντολα Greek Anselm, Duke of Friuli English Anselmo de Nonántola Spanish Anselme de Nonantola French Anselmo de Friúl Galician Anselmo di Nonantola Italian アンセルム (フリウーリ公) Japanese Anzelm (opat) Polish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 720  Cividale del Friuli (Itàlia) | ||
| Mort | 803 (Gregorià) (82/83 anys) Nonantola (Itàlia) | ||
| Abat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 3 de març | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc de Friül (749–751) | ||
| Germans | Giseltruda | ||
Anselm de Friuli o Anselm de Nonantola (Cividale, vers 723 - Nonantola, vers 803) va ser un duc llombard que es va fer monjo i va esdevenir abat de Nonantola. Fou canonitzat i és venerat com a sant.[1]
Anselm va ser duc del Friül a Forum Iulium (moderna Cividale) al nord-est d'Itàlia llombarda. Va decidir fer-se monjo i l'any 750 va construir un monestir. El va construir a Fanano, un indret concedit pel rei dels llombards Astolf (Aistulf), que s'havia casat amb la germana d'Anselm, Gisaltruda.[1]
Dos anys més tard, al voltant de 752, va fundar i va ser el primer abat del monestir de Nonantola, també prop a Mòdena, al nord-est de la ciutat, un indret també lliurat per Astolf.[2][3] Més tard va anar a Roma, on el papa Esteve II el va investir amb l'hàbit de Sant Benet i el va nomenar abat de Nonantola. Va crear diversos hospicis per poder atendre als pobres i els malalts, on eren cuidats pels monjos.[1][4]
El 756 el rei Desiderius va succeir a Aistulf i de les facilitats per dur a terme les seves fundacions va passar a l'ostracisme. Desiderius el va desterrar de Nonantula, i es va passar els set anys de l'exili a l'Abadia de Montecassino, fins al 774.[1]
Quan Carlemany va caputurar Desiderius per empresonar-lo, Anselm va poder tornar. Compliria cinquanta anys com abat de Nonantula, on va morir el 803.[1] Va tenir a les seves ordres 1.144 monjos en diversos monestirs, sense comptar els novicis.[5]També va fundar diversos hospitals amb els seus béns o donatius del rei.[6]
Va ser nomenat patró d'aquesta ciutat.[1] Canonitzat per l'Església Catòlica, és recordat el 3 de març. Fins a 1083, Nonantola fou un monestir imperial que després del temps d'Anselm sovint va patir interferències imperials en l'elecció dels seus abats.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ott, Michael. The Catholic Encyclopedia. Vol 1: St. Anselm. New York: Robert Appleton Company, 1907.
- ↑ italiano, Touring club. Emilia Romagna (en italià). Touring Editore, 1991. ISBN 978-88-365-0440-4.
- ↑ Savioli, Lodovico. Annali bolognesi ... (en italià). Remondini, 1784, p. 77-82.
- ↑ Bérault-Bercastel, Antoine-Henri de. Historia de la Iglesia, 9 (en castellà). Imprenta de D. Benito Monfort, 1831, p. 219-225.
- ↑ Alzog, Johannes Baptist. Historia universal de la iglesia (en castellà). Liberá Religiosa, 1856, p. 361.
- ↑ Receveur, François Joseph Xavier. Historia de la Iglesia: (1843. 384 p.) (en castellà). Imp. de José Félix Palacios, 1843, p. 335.