L'antimodernisme va ser un moviment religiós contra el modernisme, la ciència i el liberalisme dins de l'església catòlica al segle xix i principi del segle xx. Va culminar el 1907 amb l'encíclica Pascendi Dominici Gregis de Giuseppe Melchiore Sarto conegut com a papa Pius X.[1][2] S'oposa entre d'altres contra l'estudi científic de la bíblia i doctrina catòliques amb el mètode de la crítica històrica, la llibertat religiosa, la llibertat de no en tenir cap i contra la separació entre l'Església i l'Estat. Moltes postures antimodernistes són properes a l'ultramuntanisme.
Pel jurament antimodernista publicat al motu proprio Sacrorum Antistitum l'1 de setembre del 1910[3] els membres del clergat, professors de centres d'estudis eclesiàstics o catedràtics a universitats pontifícies havien de repudiar les doctrines del modernisme.[4]
- ↑ Vilanova, Evangelista. «Modernisme i antimodernisme religiós». A: El Modernisme. Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Wolf, Hubert (red.). Antimodernismus und Modernismus in der katholischen Kirche : Beiträge zum theologiegeschichtlichen Vorfeld des II. Vatikanums (en alemany). Paderborn: F. Schöningh, 1998. ISBN 3506737627.
- ↑ «Antimodernisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Raguer Suñer, Hilario M. Arxiu de l'Església catalana durant la Guerra Civil: Juliol-desembre de 1936. volum 65 de Scripta et Documenta. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 211. ISBN 9788484155447.