Classificació | antiquark o antileptó |
---|---|
Composició | Partícula elemental |
Estadística | Fermiònica |
Generació | 1a, 2a i 3a |
Interaccions | Electromagnètica, gravitatòria, forta, feble |
Símbol | q |
Partícula | Quark (q) |
Antipartícula | quark |
Tipus | 6 (amunt, avall, estrany, encant, fons i cim) |
Càrrega elèctrica | -2⁄3 e, +1⁄3 e |
Càrrega de color | Sí |
Espín | 1⁄2 |
Nombre bariònic | -1⁄3 |
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.[1] Es designen amb la mateixa lletra que els quarks associats, però amb una barra horitzontal a sobre d'aquesta. Els quarks i els antiquarks es comporten segons la teoria de la cromodinàmica quàntica.
Altres propietats poden canviar entre quarks i els seus antiquarks associats: la bellesa és un nombre quàntic nul per a tots els quarks excepte per al quark b o quark fons, al qual val -1, i al seu antiquark, al qual val +1; mentre que l'estranyesa val -1 per al quark s, +1 per a l'antiquark s i zero per a la resta de quarks i antiquarks; l'encant val +1 pel quark c i -1 pel seu antiquark; i la veritat té el valor +1 per al quark c o cim, -1 pel seu antiquark i no és present en cap dels altres.[1]
No han pogut ser observats aïlladament, només formant parells amb quarks. Els mesons, o hadrons de tipus bosònic, són les partícules elementals de la matèria formades per parelles d'un quark amb el seu antiquark complementari, aquestes tenen espín enter i són sensibles a les quatre forces fonamentals: gravetat, electromagnetisme, força nuclear forta i força nuclear feble.[1]