Back Antonio Salieri AN أنطونيو سالييري Arabic انطونيو سالييرى ARZ Antonio Salyeri Azerbaijani Антонио Сальери Bashkir Антоніа Сальеры Byelorussian Антоніё Сальеры BE-X-OLD Антонио Салиери Bulgarian আন্তোনিও সালিয়েরি Bengali/Bangla Antonio Salieri BS
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 agost 1750  Legnago (Itàlia) | ||
| Mort | 7 maig 1825 (74 anys) Viena (Àustria) | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Sepultura | cementiri central de Viena | ||
| Mestre de capella de la cort | |||
| 1788 – | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Òpera, música religiosa i música de cambra | ||
| Ocupació | compositor, musicòleg, director d'orquestra, pedagog musical | ||
| Activitat | 1770-1825 | ||
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena | ||
| Membre de | |||
| Estil | Classicisme | ||
| Professors | Francesco Salieri, Giuseppe Simoni (en)  , Florian Leopold Gassmann, Giovanni Battista Pescetti i Giuseppe Tartini | ||
| Alumnes | Franz Liszt, Anton Reicha, Ludwig van Beethoven, Therese Rosenbaum, Franz Schubert, Simon Sechter, Carl Czerny, Johann Nepomuk Hummel i Franz Xaver Wolfgang Mozart | ||
| Instrument | Orgue | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Therese Helferstorfer | ||
| Germans | Francesco Salieri | ||
| Parents | Girolamo Salieri, nebot | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
     
 | |||
Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.[1][2] Va néixer a Legnago, al sud de Verona, a la República de Venècia, i va passar la seva vida adulta i la seva carrera com a súbdit de la monarquia dels Habsburg.
Salieri va ser una figura clau en el desenvolupament de l'òpera de finals del segle XVIII. Va ser estudiant de Florian Leopold Gassmann i protegit de Christoph Willibald Gluck, que el va considerar un dels seus millor seguidors.[3] Salieri va ser un compositor cosmopolita que va escriure òperes en tres idiomes. Salieri va ajudar a desenvolupar i donar forma a moltes de les característiques del vocabulari compositiu operístic, i la seva música va exercir una influència poderosa en els compositors contemporanis.
Nomenat director de l'òpera italiana per la cort dels Habsburg, càrrec que va ocupar des de 1774 fins a 1792, Salieri va dominar l'òpera en llengua italiana a Viena. Durant la seva carrera, també va escriure obres per a teatres d'òpera a París, Roma i Venècia, i les seves obres dramàtiques es van representar àmpliament a tot Europa durant la seva vida. Com a mestre de capella imperial austríac de 1788 a 1824, va ser responsable de la música a la capella de la cort i de l'escola annexa. Tot i que les seves obres van deixar de ser interpretades i no va escriure noves òperes després de 1804, Salieri va continuar sent un dels professors més importants i sol·licitats de la seva generació, i la seva influència es va fer sentir en tots els aspectes de la vida musical de Viena. Franz Liszt, Franz Schubert, Ludwig van Beethoven, Anton Eberl, Johann Nepomuk Hummel i Franz Xaver Wolfgang Mozart van ser dels més famosos dels seus alumnes.
La música de Salieri va desaparèixer lentament del repertori entre 1800 i 1868 i es va sentir rarament després d'aquell període fins al renaixement de la seva fama a finals del segle XX. Aquest renaixement es va deure a la representació fictícia de Salieri a l'obra Amadeus (1979) de Peter Shaffer i la seva versió cinematogràfica de 1984. La mort de Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1791, a 35 anys, va ser seguida de rumors que ell i Salieri havien estat rivals amargs, i que Salieri havia enverinat el compositor més jove; tanmateix, això s'ha demostrat fals perquè els símptomes que va presentar la malaltia de Mozart no indicaven enverinament,[4] i és probable que fossin, com a mínim, col·legues que es respectaven mútuament. Tot i negar l'acusació, Salieri va quedar molt afectat per les acusacions i la creença popular generalitzada que havia contribuït a la mort de Mozart, cosa que va contribuir a les seves crisis nervioses en els seus últims anys.[5]
- ↑ Blanchetti, Francesco. «Salieri, Antonio». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volum 89. Roma: Treccani, 2017.
- ↑ Schatkin Hettrick i Rice, 2001.
- ↑ Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Empúries, 1992, p. 93. ISBN 9788475963570.
- ↑ For discussion, with references, of the poisoning rumor see Solomon 1995. The Norton/Grove Concise Encyclopedia of Music states flatly, "He was not poisoned"; see Sadie 1988
- ↑ Deutsch, Otto Erich; Peter Branscombe, Eric Blom, Jeremy Noble (trans.). Mozart: A Documentary Biography. Stanford: Stanford University Press, 1965, p. 522, 524. ISBN 978-0-8047-0233-1. OCLC 8991008.