Biografia | |
---|---|
Naixement | Antoon Sanders 15 setembre 1586 Anvers (Bèlgica) |
Mort | 10 gener 1664 (77 anys) Affligem (Ducat de Brabant |
Altres noms | Antonius Sanderus |
Nacionalitat | Països Baixos espanyols |
Religió | Catolicisme |
Formació | Douai, Lovaina |
Activitat | |
Ocupació | Historiador, filòsof, teòleg |
Professors | Joannes Malder i Willem Hesselszoon van Est |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Altres | |
Títol | Canonge de la col·legiata d'Ieper |
Pares | Lieven Sanders, metge Maria De Keyzer |
Antoon Sanders (Anvers (Marquesat d'Anvers), 15 de setembre de 1586 – Affligem (ducat de Brabant), 16 de gener de 1664) era un canonge, historiador, filòsof i teòleg. Com solia fer-se a la seva època, va llatinitzar el seu nom en Antonius Sanderus, nom amb el qual és més conegut.
Va néixer a una família gantenca amb arrels al país d'Aalst. El seu pare, Lieven Sanders era metge i eixia d'una família força opulenta que va casar-se amb Maria de Keyzer. Quan Antoon va néixer, la família havia fugit a Anvers per a evitar l'ambient revolucionari de Gant. Aviat van tornar a Gant. Més tard, Antoon sempre va considerar-se com gantenc en signar les seves obres amb «Antonius Sanderus Gandavensis» (Gandavensis és llatí per a gantenc).[1]
Va estudiar a Oudenaarde, Gant, Douai i Lovaina. Va ser ordenat prevere a Gant el 1612. Va ser rector de les parròquies d'Oosteeklo i de Sleidinge (1615-1618). De 1619 a 1621 va tornar a estudiar a Douai abans de tornar a Gant, on gaudeix la protecció del bisbe Antonius Triest. El 1625 aquest va nomenar-lo canonge al capítol de la col·legiata d'Ieper i que va atorgar-li una prebenda que havia de permetre'l de consagrar-se als seus estudis històrics.
Tot i això, en absentar-se sovint del capítol per a fer les seves recerques – amb els mitjans de comunicació d'aleshores, ja s'entén que la tasca era força àrdua – va haver-hi molt conflictes amb els seus col·legues canonges. De 1646 a 1649 va estar-se a Brussel·les, tornar breument a Ieper i pujat per la persistència dels conflictes, fugir-se a l'abadia d'Affligem, on va morir al 16 de gener de 1664.[2]