Els anys d'aprenentatge itinerant són el període de mobilitat que els professionals pertanyents a diferents gremis a l'Europa Central de l'alta edat mitjana i fins a la Industrialització van realitzar després del seu temps d'aprenentatge i abans de poder examinar com a mestres del seu ofici. Durant els anys d'aprenentatge itinerant havien de conèixer noves formes i tècniques de treball, nous llocs, regions i països i adquirir experiència de vida.[1] La història dels anys d'aprenentatge itinerant forma part de la història de l'artesania i de la indústria així com de la investigació de les migracions i fins ara ha estat només parcialment reconstruïda.