Api Claudi Cec

Plantilla:Infotaula personaApi Claudi Cec
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 341 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
307 aC – 307 aC
Cònsol romà
296 aC – 296 aC
Edil
Dictador romà
Dictador romà
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític de l'antiga Roma, poeta, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsTiberius Claudius Nero, Api Claudi Rus, Gai Claudi Centó, Publi Claudi Pulcre, Claudia Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Claudi Cras Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansApi Claudi Càudex Modifica el valor a Wikidata
Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.[1]

Api Claudi Cec (llatí: Appius Claudius C. f. Ap. n. Caecus) era fill del dictador romà Gai Claudi Cras. Se suposa que era cec però probablement va esdevenir cec ja de gran. Va ser dues vegades edil curul i el 312 aC va ser censor amb Gai Plauci Venox, sense haver estat abans cònsol. Per aconseguir addictes va revisar les llistes senatorials i va omplir les vacants amb cavallers provinents de fora de la classe senatorial, contra el parer del seu col·lega.

L'any següent Plauci va renunciar, però ell va romandre al càrrec con únic censor. Va reorganitzar les tribus i hi va incloure als lliberts, de manera que aquests van predominar en moltes tribus. Va ser el constructor de la via Àpia iniciada a Càpua, i de l'aqüeducte Api (Aqua Appia),[2] i que sembla que va finançar amb la venda de terres de domini públic. Va ser censor quatre anys.

  1. G. Clemente, p.43
  2. Villalba i Varneda, Pere. Roma a través dels historiadors clàssics. Univ. Autònoma de Barcelona, 1996, p.149. ISBN 8449006996. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne