L'apilament d'enfocament en la fotografia és una tècnica de processament digital que consisteix en agrupar múltiples imatges que hagin estat preses des de diverses distàncies focals amb la finalitat de crear una imatge resultant que tingui més profunditat de camp que qualsevol de les imatges individuals.[1] El resultat és que la profunditat de camp s'amplia a conseqüència de la combinació de totes, perquè es pugui veure un subjecte completament enfocat. L'apilament d'enfocament pot ser usat en qualsevol situació quan les imatges individuals necessiten tenir una menor profunditat d'enfocament: la macrofotografia i la microscòpia òptica són dos usos comuns. També pot ser útil en la fotografia de paisatge.
L'apilament d'enfocament ofereix flexibilitat en la construcció d'imatges en circumstàncies específiques: a causa de la seva forma com una tècnica computacional, es poden generar imatges amb diferents profunditats d'enfocament diferents en l'edició d'imatges i de maneres diferents, depenent del propòsit de la imatge final, si és científic o artístic. Tècniques alternatives per a generar imatges amb profunditats d'enfocament amples inclouen wavefront coding i càmeres que mesuren llum.