Apollo 12

Apollo 12

L'astronauta Pete Conrad estudia la sonda Surveyor 3, on el mòdul lunar de l'Apollo 12 (part superior dreta) va aterrar molt a prop.
Tipus de missió	vol espacial tripulat, aterratge lunar i satèl·lit artificial
Operador	NASA
NSSDCA ID	1969-099A
Núm. SATCAT	04225
Durada de la missió	10 dies, 4 hores, 36 minuts i 25 segons
Propietats de la nau
Nau espacial	Apollo 12 Command and Service Module (en) Intrepid (en)
Fabricant	North American Aviation Grumman Corporation
Massa	49.915,12 kg 5.012,3 kg
Tripulació
D'esquerra a dreta: Conrad, Gordon, Bean
Membres Charles Conrad (comandant) Richard Gordon (pilot de mòdul de comandament) Alan Bean (pilot del mòdul lunar)
Indicatiu	Yankee Clipper Intrepid
EVAs 2 (Lluna) Durada EVAs 7 hores, 45 minuts i 18 segons
Inici de la missió
Llançament espacial Data 14 novembre 1969 Lloc plataforma de llançament 39A, complex de llançament 39
Vehicle de llançament	Saturn V
Fi de la missió
Amaratge Data 24 novembre 1969 Lloc oceà Pacífic 15° 47′ S, 165° 09′ O / 15.78°S,165.15°O / -15.78; -165.15
Recuperat per	USS Hornet
Activitat orbital  Activitat orbital a la Lluna Component de la missió Apollo 12 Command and Service Module (en) Inserció 18 novembre 1969 Sortida 21 novembre 1969 Tipus d'òrbita Selenocèntric Periàpside 101,1 km Apoàpside 122,42 km Inclinació 32,54 ° Període 88,16 min Òrbites realitzades 45
Objectius  Aterratge lunar Component de la missió Intrepid (en) Data 19 novembre 1969 Lloc Oceanus Procellarum 20° 40′ N, 56° 41′ O / 20.67°N,56.68°O / 20.67; -56.68 Retorn 20 novembre 1969
Acoblaments / amarratges  Acoblament 14 novembre 1969 Desacoblament 19 novembre 1969 Acoblament 20 novembre 1969 Desacoblament 20 novembre 1969
Programa Apollo ← Apollo 11 Apollo 13 →

L'Apollo 12 va ser la sisena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, i la segona en allunar a la Lluna. Llançada uns mesos després de l'Apollo 11, l'Apollo 12 va efectuar un allunatge a l'Oceanus Procellarum, molt a prop de la sonda nord-americana Surveyor 3, posada a la Lluna des de l'abril de 1967. Els astronautes van endur-se algunes peces d'aquesta sonda cap a la Terra per al seu estudi, entre elles la càmera fotogràfica. Es va posar en marxa el 14 de novembre de 1969 des de Kennedy Space Center, Florida, quatre mesos després de l'Apollo 11. El comandant de missió fou Charles «Pete» Conrad i el Pilot del Mòdul Lunar Alan L. Bean van realitzar poc més d'un dia i set hores d'activitat en superfície lunar mentre que el Pilot del Mòdul de Comandament Richard F. Gordon es va mantenir en òrbita. El lloc d'aterratge de la missió es troba a la part sud-est de Oceanus Procellarum.

A diferència del primer aterratge de l'Apollo 11, Conrad i Bean van aconseguir un aterratge precís en la seva ubicació esperada, el lloc on estava la sonda no tripulada Surveyor 3, que havia aterrat el 20 d'abril de 1967. Van portar la primera càmera de televisió en color a la superfície lunar en un vol Apollo, però la transmissió es va perdre després que Bean hagués destruït accidentalment la càmera apuntant al Sol. En un dels dos passeigs lunars, van visitar la Surveyor i van extreure'n algunes parts per a retornar-les a la Terra. La missió va acabar el 24 de novembre amb un amaratge reeixit.