Arcas (coet)

Arcas — també designat ARCAS — va ser la designació d'un coet sonda nord-americà d'una sola etapa, començat a desenvolupar en 1958. Inicialment dissenyat per a l'estudi de la pluja radioactiva, va ser utilitzat per al mesurament de vents en l'alta atmosfera. Podia ser llançat per només dues persones mitjançant un tub de llançament tancat, amb el que els gasos de la ignició produïen una velocitat de llançament de fins a 240 km/h al moment en què el coet travessava la cobertura frontal del tub. El temps típic de combustió era d'uns 30 segons. Després de l'apagat del motor, un comptador feia que després d'entre 75 a 100 segons el con amb la càrrega útil fos ejectat i retornat a terra en paracaigudes, on es recollia i es llegien les dades de temperatura i pressió. El seguiment amb radar del coet també proporcionava dades sobre vents en relació amb l'altura. En missions posteriors els objectius es van diversificar, portant càrregues per al mesurament de ozó, mesurament d'arrossegament en l'atmosfera superior i fins i tot petits experiments biològics.^[1]

En total es van llançar 464 coets Arcas, amb una taxa d'èxit del 98,49%. El primer Arcas es va llançar l'1 de gener de 1959, i l'últim el 9 d'agost de 1991.