Títol original | Ariane et Barbe-Bleue (fr) |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Paul Dukas |
Llibretista | Maurice Maeterlinck |
Llengua original | francès |
Data de publicació | segle XX |
Moviment | impressionisme |
Personatges | 2nd Peasant (en) , 3rd Peasant (en) , An Old Peasant (en) , Ariane (en) , Barbe-bleue (Bluebeard) (en) , La nourrice (Nurse) (en) , Alladine (en) , Bellangère (en) , Mélisande (en) , Sélysette (en) , Ygraine (en) i Les cinq premières femmes de Barbe-Bleue (fr) |
Estrena | |
Estrena | 10 maig 1907 |
Escenari | Teatre Nacional de l'Opéra-Comique , Metròpolis del Gran París |
Director musical | François Ruhlmann |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 18 juny 2011 |
Ariane et Barbe-bleue és una òpera («conte musical») en tres actes amb música de Paul Dukas i llibret en francès que és adaptació (amb molt pocs canvis) de l'obra teatral simbolista de Maurice Maeterlinck, basat al seu torn en el conte Barbablava de Charles Perrault.[1] L'única òpera del compositor, es va estrenar el 10 de maig de 1907 a l'Opéra-Comique de París.
L'obra sovint s'ha comparat amb la de Debussy Pelléas et Mélisande (1902), també basada en una obra de Maeterlinck. Debussy havia acabat virtualment la seva partitura quan Dukas va començar a treballar en la seva. També s'ha comparat amb la versió més cèlebre de la llegenda, El castell de Barbablava, que el 1918 va estrenar Béla Bartók.[1]