Armadura de plaques d'acer

Una armadura de plaques, també dita armadura completa, arnès o armadura blanca és una armadura completa, que va començar a utilitzar-se en la baixa edat mitjana davant els avenços en matèria de projectils. L'armadura de plaques estava construïda de diverses peces d'acer o ferro lligades amb corretges i reblons, i de vegades s'usava en totalitat amb una cota de malles, col·locant-s'hi damunt.

L′armadura de malla és una peça de roba protectora que es va fer servir més habitualment des del segle IX fins al segle XIII, tot i que es continuarà utilitzant sota l'armadura de placa fins al segle XV.^[1] La cota de malla es feia amb centenars de petits anells de ferro o d'acer entrellaçats units per reblons. Es va fer d'aquesta manera perquè pogués seguir el contorn del cos de l'usuari, maximitzant la comoditat. L'armadura de malla va ser dissenyada principalment per defensar-se contra les armes d'empenta i tallant, en lloc de les maçes.^[2] Les peces de roba típiques fetes amb malla de l'època eren capes amb caputxa, guants, pantalons i sabates. Des del segle X fins al XIII, les armadures de malla van ser tan populars a Europa que es van conèixer com l'era de la malla.