| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | 9 setembre 1585 París | ||
Mort | 4 desembre 1642 (57 anys) París | ||
Causa de mort | tuberculosi pulmonar | ||
Sepultura | Capella de la Sorbona | ||
Ministre principal de França | |||
1624 – 1642 ← Concino Concini – Giulio Raimondo Mazzarino → | |||
Cardenal | |||
5 setembre 1622 – 1642 | |||
Bisbe diocesà | |||
1605 – 29 abril 1624 ← François Yver – Aimeric de Bragelone → Diòcesi: bisbat de Luçon | |||
Secretari d'Estat d'Afers Estrangers | |||
Governador de Bretanya | |||
Dades personals | |||
Residència | París | ||
Nacionalitat | França | ||
Religió | Catolicisme | ||
Formació | Universitat de París | ||
Activitat | |||
Lloc de treball | París | ||
Ocupació | bisbe catòlic (1607–1642), escriptor, polític, col·leccionista d'art, diplomàtic, sacerdot catòlic | ||
Activitat | 1605 - 1642 | ||
Patrimoni net estimat | 20.000.000 Lliures franceses (4 desembre 1642) | ||
Carrera militar | |||
Rang militar | tinent general | ||
Conflicte | Setge de La Rochelle (1627-1628) | ||
Orde religiós | Orde del Cister | ||
Consagració | 17 d'abril de 1607 pel cardenal Anne de Perusse d'Escars de Giury | ||
Proclamació cardenalícia | 5 de setembre de 1622 pel Papa Gregori XV | ||
Altres | |||
Títol | Duc | ||
Família | Casa de Plessis de Richelieu | ||
Cònjuge | cap valor | ||
Pares | Françesc IV de Plessis de Richelieu i Suzanne de La Porte | ||
Germans | Alphonse-Louis du Plessis de Richelieu Isabelle-Françoise du Plessis de Richelieu Henri du Plessis de Richelieu | ||
Premis | |||
Candorem purpurae servat et dirigit et firmat | |||
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França. Cardenal, noble i home d'estat francès. Fou ordenat bisbe l'any 1607, a l'edat de 22 anys, entrà en política i fou nomenat secretari d'Estat l'any 1616. Richelieu obtingué un gran poder dins l'Església catòlica i el regne de França, i fou nomenat cardenal l'any 1622, i primer ministre del rei Lluís XIII el 1624. Ocupà el càrrec fins a la seva mort el 1642, i fou succeït pel també cardenal Giulio Mazzarino.
Com a primer ministre de França, consolidà la monarquia lluitant contra les diverses faccions internes, contrarestant el poder de la noblesa i convertí França en un estat fortament centralitzat. La seva política exterior, d'altra banda, se centrà a contrarestar el poder de la dinasta austrohispànica dels Habsburg, regnant aleshores a Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic. Per a fer-ho, i tot i ésser un ministre catòlic, no dubta d'aliar-se amb els protestants, la qual cosa li comportà ser denunciat com a traïdor de l'església catòlica. Tingué una participació notòria en la Guerra dels Trenta Anys, que acabà amb la Pau de Westfàlia.
Richelieu fou, a més, famós pel seu mecenatge d'art i per fundar l'Académie française, la institució encarregada de regular i perfeccionar la llengua francesa. És també conegut amb el sobrenom de l'Éminence Rouge (l'eminència roja) per les vestidures vermelles pròpies dels cardenals.