Arnold Sommerfeld

Arnold Sommerfeld

Biografia
Naixement	(de) Arnold Johannes Wilhelm Sommerfeld 5 desembre 1868 Königsberg (Prússia)
Mort	26 abril 1951 (82 anys) Múnic (Alemanya)
Causa de mort	mort accidental, accident de trànsit
Sepultura	Nordfriedhof (Munic), M-re-387 48° 10′ 30″ N, 11° 36′ 11″ E / 48.175°N,11.6031°E / 48.175; 11.6031
Geheimrat
Dades personals
Formació	Universitat de Königsberg
Tesi acadèmica	Die willkürlichen Functionen in der mathematischen Physik  (1891 )
Director de tesi	Ferdinand von Lindemann i Felix Klein
Activitat
Camp de treball	Espectroscòpia
Lloc de treball	Múnic Aquisgrà
Ocupació	físic teòric, professor d'universitat, matemàtic, físic
Ocupador	Universitat de Múnic (1906–1947) Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1900–1906) Universitat Tecnològica de Clausthal (1897–1900) Universitat de Göttingen (1895–1897)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1929–) Royal Society (1926–) Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Burschenschaft Germania Königsberg (en)
Professors	Ferdinand von Lindemann i Niels Bohr
Alumnes	Linus Carl Pauling, Peter Debye, Hans Bethe, Alfred Landé, Wojciech Rubinowicz i Werner Romberg
Participà en
1911	Primer Congrés Solvay
Obra
Obres destacables constant d'estructura fina identitat de Sommerfeld Condició de radiació de Sommerfeld Llei de desplaçament de Sommerfeld-Kossel Equació d'Orr-Sommerfeld Lectures on Theoretical Physics (en) Nombre de Sommerfeld (1915) Model atómic de Böhr-Sommerfeld
Estudiant doctoral	Paul Peter Ewald, Wolfgang Pauli, Gregor Wentzel, Wojciech Rubinowicz, Otto Laporte, Peter Debye, Hans Bethe, Werner Heisenberg, Karl Apfelbacher, Wilmer L. Barrow, Friedrich Burmeister, Paul Sophus Epstein, Walter Franz, Herbert Fröhlich, Erwin Fues, Ernst Guillemin, Walter Heitler, Karl Herzfeld, Dimitrios Chondros (en) , Helmut Hönl, Ludwig Hopf, Adolf Kratzer, Alfred Landé, Wilhelm Lenz, Herman March, Josef Meixner, Valentin Scheidel (en) , Karl Seebach, Rudolf Seeliger, Bruno Thüring, Albrecht Unsöld, Ludwig Waldmann, Heinrich Welker, Herman March, Erwin Fues, Walter Heitler, Karl Seebach, Rudolf Seeliger, Adolf Kratzer, Valentin Scheidel (en) , Josef Meixner, Ludwig Hopf, Dimitrios Chondros (en) , Herbert Lang (en) , Kurt Urban (en) , Franz Pauer (en) i Hermann Brück
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 412]
Família
Cònjuge	Johanna Höpfner
Pares	Franz Sommerfeld i Cäcile Matthias
Premis
(1949)  Medalla Oersted (1939)  Medalla Lorentz (1931)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1931)  Medalla Max Planck (29 abril 1926)  Membre estranger de la Royal Society (1924)  Medalla Matteucci  doctor honoris causa per la Universitat de Calcuta

Arnold Sommerfeld (Königsberg, 5 de desembre de 1868 - Múnic, 26 d'abril de 1951) va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica. Va ser nomenat 81 vegades candidat al premi Nobel i va ser director de tesi doctoral de més guanyadors del premi Nobel que qualsevol altre director anterior o posterior. Entre altres contribucions, en particular destaquen la introducció del segon nombre quàntic (nombre quàntic azimutal) i el quart (nombre quàntic d'espín).^[1] També va introduir la constant d'estructura fina el 1919 i és pioner de la teoria d'ones de rajos X.