Back Arcidiecéze auchská Czech Erzbistum Auch German Roman Catholic Archdiocese of Auch English Arquidiócesis de Auch Spanish Archidiocèse d'Auch French Keuskupan Agung Auch ID Arcidiocesi di Auch Italian Kabiskopan Agung Auch JV Aartsbisdom Auch Dutch Archidiecezja Auch Polish
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Archidioecesis Auxitana (-Condomiensis-Lectoriensis-Lomberiensis) | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 França | |||||
 Migdia-Pirineus | |||||
| Parròquies | 26 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 198.582 (2018) (32,18 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | francès | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 6.171 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle VI | ||||
| Catedral | Catedral Santa Maria | ||||
| Organització política | |||||
| • arquebisbe | Maurice Marcel Gardès | ||||
| Lloc web | catholique-auch.cef.fr/ | ||||
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers. Fins a la revolució eren sufragànies les seus de Dacs i Aire (després unides sota el nom d'Aire), Leitora (ajuntada amb Aush), Coserans (unida a Pàmies), Auloron, Lescar i Baiona (unides després sota el nom de Bisbat de Baiona), Vasats (unida a Bordeus), Comenge (unida a Tolosa) i Tarba. Avui són sufragànies Aire, Tarba i Baiona. La catedral d'Aush està dedicada a Santa Maria.
Fou la seu primada d'Aquitània fins al 1789. Va ser convertida en bisbat (i agregada al Bisbat d'Agen) però fou restablerta com arquebisbat el 1882 absorbint les seus de Leitora, Condom (que depenia abans de Bordeus) i Lombès (que depenia de Tolosa).
El bisbat es diu que fou fundat per Taurí, cinquè bisbe d'Elusa (avui Eauze), que va haver de marxar de la seva seu destruïda pels vàndals. Eusa (Eauze) es va mantenir de fet com a seu metropolitana fins al segle ix, quan fou incorporada a Aush, que va esdevenir arquebisbat. A la primera meitat del segle VI es troba com a bisbe a Sant Orientí, el primer testimoniat històricament. A un concili celebrat el 1077 a Cliovempopulania, Guillem, arquebisbe d'Aush, fou deposat per Gerald, legat del papa Gregori VII. Va tenir alguna participació en la història d'Armanyac, on els arquebisbes eren grans senyors, sobretot amb el seu darrer comte Joan que va voler usurpar la seu en favor d'un parent que aprovés les seves relacions incestuoses amb sa germana Isabel d'Armanyac. Un bisbe famós fou el cardenal Melcior de Polignac (1725-1741) que va escriure "L'antilucrecia".
El seu territori fou sempre el mateix fins a la revolució. Al nord el Bisbat de Vasats i el Bisbat de Condom; al nord-est el Bisbat de Leitora; a l'est, el Bisbat de Lombès; al sud-est el Bisbat de Comenge; a l'oest el Bisbat de Tarba i el Bisbat de Lescar; i al nord-oest el Bisbat d'Aire.
A Aush es van celebrar dos concilis:
El 1068 un concili va establir que les esglésies havien de pagar a la catedral d'Aush un quart de les seves rendes (es van establir algunes excepcions).
El 1276 un concili va defensar la jurisdicció eclesiàstica i la immunitat.
També es va fer un concili provincial el 1851 que va dictar alguns decrets sobre fe i doctrina, jerarquia, i estudis eclesiàstics.