L'arquitectura neoromanesa (també conegut com a Estil Nacional de Romania, arquitectura romanesa revival o estil neo brânovenesc; en romanès: stilul național român, arhitectura neoromânească, neobrâncovenească) és un estil arquitectònic que ha aparegut a finals del segle xix com a Art Nouveau romanès.[1] Fou el resultat de la cerca d'un estil arquitectònic romanès específic. Els seus intents principals es deuen als arquitectes Ion Mincu (1852-1912) i Ion N. Socolescu (1856-1924).