Biografia | |
---|---|
Naixement | (grc) Ἀρχύτας c. 430 aC Tarant (Itàlia) |
Mort | c. 345 aC (84/85 anys) Tarant (Itàlia) |
Causa de mort | naufragi |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i música |
Ocupació | matemàtic, musicòleg, enginyer, filòsof, físic, polític |
Activitat | (Floruit: segle IV aC ) |
Moviment | Pitagòrics i filosofia presocràtica |
Professors | Filolau |
Alumnes | Eudox de Cnidos |
Obra | |
Obres destacables |
Arquites de Tarant (grec antic: Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος) (Tarant, c. 430 aC - Tarant, c. 345 aC) [1] va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics. Era famós també per la seva integritat i les seves virtuts. Va néixer a Tarant, fill de Mnasarc o Mnasàgores, o bé d'Histieu, i se suposa que fou contemporani i potser amic de Plató, amb qui hauria coincidit en l'Acadèmia.[2] [3]
Molts dels fets coneguts de la seva biografia ens són coneguts gràcies a la referència de Diògenes Laerci. Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecànica i va influenciar Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mètode de geometria analítica, i va acotar les matemàtiques a les disciplines tècniques com la geometria, aritmètica,[4] astronomia i acústica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol[5] i una espècie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense èxit, va intentar volar. Fou el primer a aplicar els principis matemàtics a la mecànica.[2] Va desenvolupar l'argument més famós de la infinitat de l'univers a l'antiguitat.[6]