L'arrabassament o rompuda del sòl és l'acció de rompre o llaurar la superfície del terreny amb una profunditat no superior a uns 30 centímetres. Amb aquesta tasca s'aconsegueix oxigenar el terreny i permetre l'entrada d'altres agents introduïts per l'acció humana o natural. En curt, és l'obertura progressiva de noves terres per a ser conreades.[1]
La necessitat de conservar les muntanyes i boscos per assegurar l'equilibri dels agents atmosfèrics, mantenir els corrents, fonts i cursos d'aigua i oposar un obstacle a les inundacions torrencials ha conduït a dictar mesures legislatives que restringeixen o limiten els drets dels propietaris.
- ↑ Luis Hidalgo Fernández-Cano; José Hidalgo Togores. Ingeniería y mecanización vitícola. Mundi-Prensa Libros, 1 març 2001, p. 22–. ISBN 9788471149381 [Consulta: 19 juliol 2011].