Arsenopirita | |
---|---|
Fórmula química | FeAsS |
Epònim | arsènic i pirita |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.09 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | acicular, prismàtic, estriat, compacte, granular, columnar |
Estructura cristal·lina | a = 5.744 Å, b = 5.675 Å, c = 5.785 Å; β = 112.3°; Z = 4 |
Grup puntual | monoclínic 2/m prismàtic |
Color | blanc estany, gris acer clar |
Macles | comunes {100} i {001}, macles de contacte/penetració {101} |
Exfoliació | [110] distinta |
Fractura | subconcoidal a aspra |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negra |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 5,9 a 6,2 |
Densitat | 5,9 a 6,2 |
Propietats òptiques | anisotropisme - fort vermell-violeta |
Pleocroisme | feble, tenyint de color blanc o blavós, tènue groc vermellós |
Fusibilitat | Sí |
Solubilitat | àcid nítric |
Altres característiques | olor d'all quan es colpeja |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Símbol | Apy |
Referències | [1][2] |
L'arsenopirita o mispíquel és un mineral de ferro i arsènic, que es pot incloure dins del grup dels sulfurs. La seva fórmula química és FeAsS, però la relació entre l'arsènic i el sofre pot variar lleugerament. Nomenada així en 1847 per Ernst Friedrich Glocker per la seva composició, una contracció del terme antiquat "pirita arsenical". És l'espècie principal del grup de l'arsenopirita, al qual dona nom.