L'art corporal o treball corporal és l'art visual plàstic que utilitza el cos humà com a mitjà principal.[1] Es va desenvolupar des de finals de la dècada de 1960, en el context de l'art conceptual.[1] L'art corporal també s'utilitza per a investigacions del cos en una varietat de diferents mitjans, com ara pintura, càsting, fotografia, cinema i vídeo.[2] És un dels suports del happening, com una exploració de la fascinació que exerceix el cos humà en qui el contempla.[3][4] L'art corporal més extrem pot implicar la mutilació o empènyer el cos als seus límits físics, de fet, sota aquesta denominació s'agrupa un gran espectre de pràctiques, des de ritus sagnants a obres conceptuals asèptiques.[5][6]
L'art corporal s'ha ampliat a la cultura popular i ara cobreix un ampli espectre d'usos, com ara tatuatges, pírcings corporals, escarificacions i pintura corporal. El fotògraf Spencer Tunick és conegut per realitzar sessions de fotos que reuneixen un gran nombre de persones nues en llocs públics d'arreu del món.[7]