Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 febrer 1887 Fürth (Regne de Baviera) |
Mort | 15 setembre 1959 (72 anys) Lafayette (Indiana) |
Sepultura | Cementiri jueu del Gran Lafayette 40° 24′ 06″ N, 86° 53′ 48″ O / 40.401775°N,86.8966731°O |
Formació | Universitat de Múnic (1905–1909) Universitat Tècnica de Múnic (1905–1909) |
Tesi acadèmica | Untersuchungen über gleichflächige Polyeder (1909 ) |
Director de tesi | Ferdinand von Lindemann |
Activitat | |
Lloc de treball | Heidelberg |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Purdue (1947–1957) Universitat de Nou Mèxic (1946–1947) Universitat de Michigan (1940–1946) Universitat de Heidelberg (1922–1935) Universitat de Múnic (1920–1922) Universitat Tècnica de Múnic (1909–1920) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Theodore Seio Chihara, Verne Dietrich, Marian A. Moore, Paul Mielke, Oskar Molitor, Irmgard Gawehn, Helmut J. Fischer, Edwin Schottland, Wilhelm Fritsch i Max Steck |
Família | |
Pares | Otto Rosenthal i Jette Heilbronner |
Arthur Rosenthal (Fürth, 24 de febrer de 1887 - Lafayette, 15 de setembre de 1959) va ser un matemàtic jueu alemany.
Rosenthal va estudiar física i matemàtiques a la universitat i al politècnic de Múnic des de 1905 fins al 1909, quan es va doctorar.[1] Després de ser assistent a la universitat de Múnic, va ser nomenat professor de la universitat de Heidelberg el 1922, en la qual va romandre fins al 1935 en la qual va demanar la baixa[2] obligat per les circumstàncies polítiques: governaven els nazis i ell era jueu.[3] Va ser substituït pel més addicte Udo Wegner.[4] Va marxar a Holanda i el 1939 va emigrar definitivament als Estats Units on va ser professor a les universitat de Michigan, Nou Mèxic i Purdue (Lafayette).[1] En retirar-se el 1957 es va quedar a viure a Lafayette (Indiana) on va morir dos anys després.
El seu camp de recerca bàsic va ser la geometria. Va publicar una quarantena d'articles científics.[5]