Medaller | |||
---|---|---|---|
Basquetbol | |||
Jocs Olímpics | |||
Representa: Unió Soviètica | |||
Seül 1988 | bàsquet masculí | ||
Representa: Lituània | |||
Barcelona 1992 | bàsquet masculí | ||
Atlanta 1996 | bàsquet masculí |
Arvydas Romas Sabonis (Kaunas, 19 de desembre de 1964) és un jugador professional de bàsquet lituà retirat. Sabonis, que mesura 2,20 m., va ser un dels millors pívots en el món des de la dècada dels 80 fins a l'inici del segle xxi.
El primer èxit internacional de Sabonis va ser el mundial de 1982 amb l'equip nacional de la Unió Soviètica, seguit per un bronze en l'Eurobasket de 1983 i un or el 1985 tant en l'Eurobasket com en els Jocs Universitaris. El 1986 va ser plata al mundial i el 1989 bronze a l'Eurobasket.[1] El 1984, Sabonis va fitxar pel Zalguiris Kaunas i el va liderar per obtenir fins a tres títols de la lliga soviètica consecutius. El 1985 fou guardonat amb el premi Mr. Europa, una distinció que repetiria molt més tard, el 1997, per segon cop.
Al draft NBA de 1985 va ser l'elecció dels Atlanta Hawks, això sí, en la quarta ronda, però això va quedar en res per la seva curta edat (era menor de 21 anys). En el draft del 86 va ser la primera elecció (24a en total) dels Portland Trail Blazers,[2] però, de nou, no va poder jugar amb ells a causa de les circumstàncies polítiques de l'època.
Va guanyar l'or olímpic per a l'URSS el 1988 davant l'equip dels Estats Units, i va jugar amb l'equip nacional de Lituània quan van guanyar el bronze en els Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, i van ser subcampions en l'Eurobasket del 95.
El 1989 li va ser permès sortir de l'URSS, però Sabonis no va anar a l'NBA sinó que va escollir el Fòrum Valladolid[3] i el Reial Madrid el 1992, equip el qual va dur a guanyar l'ACB els anys 1993 i 1994 (temporades en què, a més, va guanyar el premi a l'MVP de la final de l'ACB, i l'Eurobasket l'any 1995. Va ser nomenat jugador europeu de l'any quatre vegades.
Finalment, el 1995, va signar un contracte amb els Trail Blazers, i va guanyar els premis al Rookie del Mes i al Jugador de la Setmana el 1996. Més tard, va ser subcampeón dels premis al Rookie de l'Any i al Millor Sisè Home. Es va quedar en Portland set anys, jugant en 470 partits de temporada regular i 51 partits de playoff, i sovint liderant a l'equip en l'apartat de rebots. Era un jugador molt efectiu en l'NBA, encara que sempre li va quedar l'espina clavada al públic sobre "el que podria haver estat". Si hagués entrat en els Blazers quan estaven en el seu culmen en els primers 1990's, molts afeccionats de l'equip de Portland creuen que s'hauria fet una dinastia. Durant la seva etapa europea, va sofrir una sèrie de lesions en el genoll i en el tendó d'Aquiles que li van llevar la major part de la seva mobilitat.
El 2003, Sabonis va tornar a Lituània i va comprar una part del seu antic equip, el Zalgiris Kaunas, esdevenint-ne president.[4] També va jugar per a ells en la temporada 2003-04, guanyant el premi al MVP tant en la temporada regular com en el Top 16 en l'Eurolliga, i va ser nomenat part de l'equip dels millors de l'Eurolliga. Es va retirar com a jugador després de la temporada 2004-05.
La seva dona, Ingrida Mikelionyte Saboniene, va ser la guanyadora del primer concurs de bellesa lituà,[2] "la bellesa de Vilnius 88". Tenen quatre fills un dels quals Domantas Sabonis juga a l'NBA, des de 2022 a l'equip de Sacramento Kings.[5]
El 20 d'agost de 2010, Sabonis va ser inclòs al Saló de la Fama de la FIBA, en reconeixement al seu gran joc a la competició internacional.[6] El 4 d'abril de 2011, Sabonis va ser nomenat membre del Naismith Memorial Basketball Hall of Fame,[7] i ell va ser inclòs com a jugador, incorporat el 12 d'agost de 2011. En aquell moment, era el jugador més alt que mai havia entrat al Naismith Memorial Basketball Hall of Fame; un any més tard, seria superat pels 2,24 m de Ralph Sampson. El 24 d'octubre de 2011, Sabonis va ser votat com el següent president de la Federació Lituana de Bàsquet, en substitució de Vladas Garastas, que havia dirigit la LBF des de 1991. Va renunciar al càrrec el 2 d'octubre de 2013, però hi va tornar el 10 d'octubre de 2013.
Sabonis parla cinc idiomes: lituà, polonès, rus, castellà i anglès.