Back Generalversammlung der Vereinten Nationen ALS الجمعية العامة للأمم المتحدة Arabic الجمعيه العامه للامم المتحده ARZ Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes AST संयुक्त राष्ट्र महासभा AWA Birləşmiş Millətlər Təşkilatının Baş Assambleyası Azerbaijani БМО-ның Генераль Ассамблеяһы Bashkir Генеральная Асамблея ААН Byelorussian Генэральная Асамблея ААН BE-X-OLD Общо събрание на ООН Bulgarian
(en) United Nations General Assembly  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | UNGA, AGNU, AGNU i GS ZN |
| Tipus | parlament internacional òrgan principal de las Nacions Unides |
| Idioma oficial | àrab, xinès, anglès, francès, rus i castellà |
| Història | |
| Creació | 1945 |
| 26 juny 1945 | Carta de les Nacions Unides |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Csaba Kőrösi (2022–2023) |
| President | Dennis Francis (en)  |
| Entitat matriu | Organització de les Nacions Unides |
| Filial | |
| Format per | United Nations General Assembly First Committee (en) United Nations General Assembly Fourth Committee (en) United Nations General Assembly Fifth Committee (en) United Nations General Assembly Third Committee (en) United Nations General Assembly Second Committee (en) United Nations General Assembly Sixth Committee (en) |
| Part de | sistema de les Nacions Unides Organització de les Nacions Unides |
| Lloc web | un.org… |
L'Assemblea General de les Nacions Unides és un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides. Està integrada per tots els estats membres i es reuneix almenys una vegada a l'any en una sessió dirigida per un president electe pels representants. La primera sessió es va celebrar el 10 de gener de 1946 al Westminster Central Hall de Londres, i hi participaren els representants de les 51 nacions membres originals.
La sessió regular usualment comença el tercer dimarts de setembre i acaba la segona setmana de desembre. Es poden celebrar sessions especials per petició del Consell de Seguretat, per la majoria dels membres de l'ONU, o si la majoria està d'acord, pot ser convocada per un sol membre. Per exemple, es va convocar una sessió especial l'octubre de 1995 per a commemorar el 50è aniversari de l'organització.
Les votacions de l'Assemblea General sobre qüestions rellevants, que inclouen les recomanacions sobre la pau i la seguretat; l'elecció dels membres als diversos òrgans de l'ONU; l'admissió, suspensió o expulsió d'algun membre; o decisions relacionades amb el pressupost; requereixen un quòrum de 2/3. Les altres qüestions es decideixen per majoria absoluta. Cada estat membre té el dret a un vot. Les resolucions de l'Assemblea, tret de l'aprovació del pressupost, són només una recomanació i no pas obligacions als estats membres. L'Assemblea pot fer recomanacions sobre qualsevol afer relacionat amb l'ONU, llevat les qüestions relacionades amb la pau i seguretat que han de ser considerades pel Consell de Seguretat.
Atès que és l'únic òrgan que té representació de tots els estats membres, l'Assemblea és un fòrum per les noves iniciatives relacionades amb qüestions internacionals, econòmiques i de drets humans. Pot iniciar estudis, fer recomanacions, desenvolupar i codificar lleis internacionals, promoure els drets humans, i estendre els programes econòmics, socials, culturals i educatius existents.
L'Assemblea pot prendre accions per mantenir la pau internacional si el Consell de Seguretat no ho pot fer a causa d'un desacord entre els membres permanents. Les resolucions "Units per la Pau", adoptades el 1950 donen el poder a l'Assemblea per a convocar sessions d'emergència per a fer recomanacions col·lectives, incloent l'ús de la força armada, si hi ha hagut una violació d'acords de pau o una agressió. Dos terços dels membres han d'aprovar, però, dites recomanacions. Aquest tipus de sessions d'emergència s'han celebrat en nou ocasions. La més recent, el 1982 va considerar la situació dels territoris àrabs ocupats per l'extensió unilateral d'Israel cap al Golan.
Durant la dècada de 1980, l'Assemblea es convertí en un fòrum per al diàleg Nord-Sud, és a dir, per a les discussions entre els països industrialitzats i els països en desenvolupament. Aquestes discussions van ser necessàries per causa del canvi en la composició de l'Assemblea per l'entrada de nous membres. El 1945 l'ONU tenia 51 membres, avui dia en té 193, dels quals dos terços són nacions en desenvolupament.
En la primera sessió especial de l'Assemblea General de l'ONU el 1947, Osvaldo Aranha, aleshores el cap de la delegació brasilera a l'ONU, començà una tradició encara vigent, que el primer orador del fòrum internacional és un brasiler.