| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | la Torre de Cabdella | |||
| Població humana | ||||
| Població | 23 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.162 m | |||
| Codi INE | 25227000400 | |||
| Codi IDESCAT | 2522710004300 | |||
Astell és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, dins del terme primigeni d'aquest municipi. És un dels tres pobles del Solà, juntament amb Aguiró i Obeix. És a la part central-occidental del terme actual, tot i que en l'antic terme de la Torre de Cabdella quedava al racó sud-oest.
És en un lloc privilegiadament assolellat, que sembla desmentir el nom de vall fosca que s'atribueix al conjunt de la vall del Flamisell. És per això que Astell, Guiró i Oveix són els pobles del Solà.
L'il·lustre etimòleg Joan Coromines[1] planteja d'entrada el dubte sobre la inicial del nom d'aquest poble: ha de ser Astell o Estell? És un topònim controvertit, ja que es podria parlar d'un possible ètim àrab (Al-astâl: les galledes), on d'un de basc (istil: bassal), d'un de romànic (del llatí stella o stilla), o fins i tot d'un de romànic ja català es tell, referit al nom de l'arbre. Coromines no es decanta per cap d'aquestes possibilitats, sinó que addueix raons per descartar-les totes, i planteja la possibilitat que tot provingui d'un error de còpia, atès que en documents medievals apareix el Castell com a topònim del terme de la Pobleta de Bellveí, proper a Oveix, que és exactament l'emplaçament d'Astell.
L'església d'Astell està dedicada a sant Andreu, i és romànica d'origen, però ha estat molt transformada amb el pas dels anys. El poble també ha sofert nombroses modificacions, però conserva prou elements constructius que permeten endevinar el traçat de l'antic poble clos, del qual encara queda un portal i un tram de carrer sota les cases, a part de tot un seguit de cases de força alçada que marquen clarament el perímetre clos de l'antic poble.
- ↑ COROMINES, Joan. "Astell". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. II A-Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X