Back أسترونوميكا (مانيليوس) Arabic Astronomica (Manilius) English Astronomica (Manilio) Spanish Astronomica (Manilio) Italian 아스트로노미카 (마닐리우스) Korean Astronomica (Manilius) Latin Астрономика Russian Astronomija (Manilije) Serbo-Croatian Астрономіка (Манілій) Ukrainian
 | |
| Tipus | poema  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Marco Manilio |
| Llengua | llatí |
| Publicació | Imperio romano |
| Dades i xifres | |
| Tema | astrologia |
| Gènere | Poesía didáctica |
L'Astronomica (llatí clàssic: [astrɔˈnɔmɪka]), també coneguda com a Astronomicó, és un poema didàctic llatí sobre els fenòmens celestes, escrit en hexàmetres i dividit en cinc llibres. L'Astronomica fou escrita cap a l'any 30-40 per un poeta romà que probablement es deia Marc Manili, del qual se sap poc. Tot i que hi ha proves que l'Astronomica la degueren llegir molts escriptors romans, cap obra conservada ho cita explícitament.(1)
Aquesta és la primera obra extensa sobre astrologia, és entenedora i està gairebé intacta. Descriu els fenòmens celestes i, en particular, el zodíac i l'astrologia. El poema —que sembla inspirat en el poema epicuri De rerum natura, de Lucreci— exposa una concepció estoica i determinista d'un univers supervisat per un déu racional. El cinqué llibre conté una llacuna, i això ha originat un debat sobre l'extensió del poema; alguns argumenten que se n'han perdut llibres sencers al llarg dels anys, mentre que altres creuen que sols en manca una petita secció.(1)
El poema, el va redescobrir cap al 1416-1417 l'humanista i erudit italià Poggio Bracciolini, que en manà fer una còpia de la qual deriva el text modern. Després del seu redescobriment, l'Astronomica fou llegida, comentada i editada per alguns estudiosos. No va arribar a ser, però, tan popular com altres poemes llatins clàssics i fou oblidada durant segles. Aquesta situació comença a canviar a la primeria del segle xx, quan, entre el 1903 i 1930, el classicista A. E. Housman publica una edició del poema en cinc llibres, aclamada per la crítica. A l'obra de Housman li va seguir la lloada traducció a l'anglés del latinista G. P. Goold, del 1977. En l'actualitat, els estudiosos la consideren molt tècnica, complicada i, a voltes, contradictòria. Alhora, molts han lloat la capacitat de Manili per a traduir a poesia conceptes astronòmics molt tècnics i complexos càlculs matemàtics.(1)