Atemptat contra Charlie Hebdo

Atemptat contra Charlie Hebdo

Periodistes i policies al lloc dels fets, moments després de l'atemptat
48° 51′ 33″ N, 2° 22′ 13″ E / 48.8592°N,2.3703°E / 48.8592; 2.3703
Tipus	tiroteig massiu atemptat
Part de	atemptats de 2015 a l'Illa de França i terrorisme a França
Data	7 gener 2015 (11:00. Hora Central Europea)
Localització	Carrer Nicolas-Appert, 10, 11è districte de París França
Estat	França
Participant	Dos assaltants armats i un conductor[1]
Objectiu	Setmanari satíric Charlie Hebdo
Causa	terrorisme islàmic islamofeixisme
Efectes	reaccions internacionals de l'atemptat contra Charlie Hebdo Marxes Republicanes
Víctima	Frédéric Boisseau víctima del terrorisme, víctima d'un homicidi, víctima d'un tiroteig Elsa Cayat Mustapha Ourrad Michel Renaud Philippe Lançon Fabrice Nicolino víctima del terrorisme, supervivent Bernard Maris Philippe Honoré Georges Wolinski Franck Brinsolaro víctima del terrorisme, víctima d'un homicidi, víctima d'un tiroteig Jean Cabut víctima del terrorisme, víctima d'un homicidi, víctima d'un tiroteig Laurent Sourisseau víctima del terrorisme, supervivent
Morts	12 (tiroteig a la seu de Charlie Hebdo) 1 (tiroteig a Montrouge) 2 (sospitosos principals de l'atemptat en una impremta a Dammartin-en-Goële) 4 (ostatges del segrest del supermercat kosher de la Porte de Vincennes) 1 (sospitós principal de l'atemptat al supermercat kosher de la Porte de Vincennes) Total: 20 confirmats
Ferits	21 com a mínim
Perpetrador	Chérif Kouachi Saïd Kouachi
Arma	Zastava M70 Škorpion llançagranades TT-33 arma amb acció de bombament
Etiqueta	#JeSuisCharlie, #JeNeSuisPasCharlie, #IAmCharlie, #IAmNotCharlie, #منشارلیهستم, #IchBinCharlie, #YoSoyCharlie, #SomCharlieHebdo, #JsemCharlieHebdo, #JsemCharlie, #اناشارلي‎ i #ЯШарлиЭбдо

El 7 de gener de 2015, aproximadament a les 11:00 CET (10:00 UTC), dos homes emmascarats i armats amb un rifle Kalàixnikov, una escopeta i un llençagranades atemptaren contra la seu de la revista satírica francesa Charlie Hebdo, a París.^{[2][3][4][5][6]} A conseqüència d'aquest atac, 12 persones moriren i 11 més resultaren ferides, 4 de les quals en estat greu.^[1][7][8] Els assaltants entraren a la seu del setmanari i començaren a disparar fins a 50 trets amb armes automàtiques.^[9]

Els dos homes armats tenien el suport d'un tercer home, que conduïa el vehicle amb el qual van arribar i van fugir de l'escena de l'atemptat. Els tres sospitosos van ser identificats per la policia francesa el mateix 7 de gener a la nit,^[10][11] i serien tres joves de nacionalitat francesa acabats d'arribar de Síria.^[12] La mateixa nit del 7 de gener, un dels sospitosos —inicialment identificat com el presumpte conductor del vehicle— s'hauria entregat a la policia;^[13] mentre els altres dos sospitosos van estar fugint fins al vespre del 9 de gener, quan foren acorralats i abatuts en una impremta a Dammartin-en-Goële, on s'havien fet forts i retingut un ostatge des del matí d'aquell mateix dia.^[14] Paral·lelament, el 8 de gener, qui presumptament fou el tercer sospitós de l'atac protagonitzà un tiroteig a Montrouge que se saldà amb una agent de policia morta i amb el sospitós fugit.^[15] L'endemà, la mateixa persona es feu forta en un supermercat kosher a la Porte de Vincennes, a la zona est de París, on també retenia diversos ostatges. Aquest segrest fou intervingut per les autoritats de manera gairebé simultània al que els altres dos sospitosos protagonitzaven a Dammartin-en-Goële, i se saldà amb la mort del sospitós i la de diversos ostatges.^[16] La intervenció a la impremta de Dammartin-en-Goële se saldà amb l'ostatge alliberat i els dos segrestadors morts.^[17]

En el seu moment, aquest incident fou el tiroteig en massa més important ocorregut a França des del 1989,^{[9][18][19][20][21][22]} i l'atemptat més mortífer des de l'atemptat amb bomba que la OAS perpetrà a un tren a Vitry-le-François el 18 de juny de 1961, on moriren 28 persones.^[23] No obstant això, els atemptats de París del 13 i 14 de novembre, amb més d'un centenar de persones mortes, el convertiren en el segon tiroteig més greu ocorregut al país.